En el Ple Municipal del passat 28 de juny vaig tenir l’honor de defensar una moció que posava sobre la taula el debat sobre la independència de Catalunya. La iniciativa la va promoure la secció viladecanenca de l’Assemblea Nacional Catalana (www.assemble.cat). Aquesta entitat, que a Viladecans presideix en Tomàs Caroz, va sorgir al caliu dels referèndums populars per l’autodeterminació (2009-2011) i la manifestació de rebuig a la sentència de l’Estatut de Catalunya (10-7-2011) i ha proposat que l’Ajuntament de Viladecans s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència, que ja dóna cabuda a 540 pobles i ciutats.
Un grup de 50 persones es concentraven a petició de l’ANC a la porta de la Sala de Plens, amb banderes i músiques, mentres tenia lloc el debat entre els cinc grups municipals, en què jo mateix, com a portanveu de CiU (únic grup a presentar la moció, degut al rebuig de tots els altres), vaig defensar que la nostra ciutat no pot quedar al marge del moviment popular que va creixent en favor de l’autodeterminació del nostre país, del qual formen part cada cop més catalans esperançats en el futur, però emprenyats amb el present, en què el nostre país és víctima d’abusos fiscals (16.300 milions d’euros anuals de dèficit), culturals (agressions al català en l’ensenyament, així com a les Illes, a la Franja, etc.) i nacionals (incompliments reiterats per part de l’Estat Espanyol dels acords i dels lleis que ells mateixos elaboren). Podeu veure la intervenció sencera a www.ciu-viladecans.cat.
La moció no va prosperar, per l’oposició dels altres grups: José Luis Atienza (Iniciativa Verds) i Alberto Delgado (Plataforma per Catalunya) coincidien en que parlar d’independència “trenca la cohesió social a Catalunya”. Jo em pregunto: ¿no la trenca més la manca de recursos per fer polítiques socials, derivada de la nostra dependència de la Hisenda espanyola?
El Partit Popular va manifestar el seu sentiment espanyol; considera que “no es pot imaginar Catalunya sense Espanya ni Espanya sense Catalunya” i que el Dret a l’Autodeterminació està pensat perquè l’apliquin les colònies (¿que no ens tracta Espanya com una colònia en molt aspectes?)
Per la seva banda Maria Salmeron (PSC) va fer una intervenció molt breu indicant que el PSC no és partidari de la independència de Catalunya. Davant la falta de concreció dels motius d’aquests últims, en el torn de rèplica no vaig poder estar-me de citar Josep Pla, que sostenia que “el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”.
El resultat de la votació va ser el següent:
A favor: 2 vots (Convergència i Unió)
En blanc: 2 vots (1 d’Esquerra Unida i 1 no adscrit)
En contra: 21 vots (PSC, PP, Iniciativa Verds, Plataforma i 1 no adscrita).
El resultat, que ja coneixíem per avançat, no suposa cap pas enrere; ans al contrari, per primer cop el concepte de la independència de Catalunya s’ha debatut en el Ple del nostre Ajuntament, i una recent enquesta del CEO confirma que aquest sentiment sobiranista va creixent i ja és el del 51 per cent dels catalans. Pels que pensin que a Viladecans això no passa, una senzilla dada: en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 els partits que han donat suport a la moció (Convergència, Esquerra, Solidaritat) van tenir el 32,7 per cent dels vots dels viladecanencs (i no incloem molts catalanistes que voten PSC, Iniciativa, etc)... i ara, sens dubte, en serien més.
Carles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada