Fa un cert temps, ens van alertar de l’existència a la zona agrícola de Viladecans, d’algunes casetes de camp amb simbología maçònica. L’alerta ens va venir de part del Josep Comellas Doñate, a qui vam demanar que ens acompanyés a visitar aquestes edificacions pageses.
Primer de tot, explicarem que cap els anys vint i trenta del segle passat, els pagesos van construir a la nostra zona agrícola petites edificacions amb l’objectiu de protegir el motor de regar, guardar les eines o bé com a aixopluc en cas de necesitat. Les casetes encara són avui ben visibles tot i que la majoria abandonades i, en molts casos, substituïdes per construccions més grans i més sòlides. N’hi ha de totes mides, però les més abundants acostumen a ser de planta quadrada i poden fer a l’entorn dels quatre metres per costat. Moltes d’elles, també disposen d’una llar de foc que servia per escalfar-se o cuinar el dinar del migdia.
Així doncs, amb el Josep Comellas fent de guia, vam visitar aquest hivern passat les dues casetes amb simbologia maçònica que ell tenia localitzades. La primera a les Sorres, a tocar del camí del Serral Llarg i la segona a les Xauxes. El Josep en tenia localitzada una altra a la zona dels Reguerons que no vam ser capaços de trobar, de fet ja feia uns quants anys que no hi anava i potser en aquest temps la caseta havia desaparegut. Uns dies després, nosaltres mateixos en vam localitzar una tercera a la partida de les Maletes, a tocar de la carretera de la Vila.
Totes tres casetes presenten el mateix símbol maçònic gravat al buit en el mateix arrebossat i a més a més, tots tres símbols estan situats al mateix lloc: a sobre de la porta d’entrada de la caseta. En el cas de la caseta de les Maletes, hem de dir que a més a més de la porta, també es troba a la paret de llevant gravat amb un traç més gruixut.
Podem afegir una quarta caseta, avui desapareguda, amb el mateix símbol maçònic gravat a la façana entre dues portes. Una fotografia d’aquesta quarta caseta es pot veure a la pàgina 163 del llibre L’Abans, Viladecans Recull Gràfic 1890-1965, de Xavier Calderé i Bel. La fotografia és de Secundí Roca i s’hi pot veure la caseta del camp de les Filipines que la família de cal Pinet tenien on avui hi ha l’aparcament dels taxis de l’Aeroport entremig de l’autovia nova i la vella.
Aquest símbol maçònic és el que veieu a les fotografies que acompanyen aquest article. Es tracta d’un nivell, eina que utilitzaven els paletes i que segueixen utilitzant però en versions més modernes com els de bombolleta que tots coneixem. En una de les fotografies, també podeu veure a sota del nivell la frase Propieda de Juan Parés i en una segona línia, s’indica la data de construcció de la caseta 1 de VI = XXVI que vol dir: 1 de juny de 1926.
El nivell com a símbol de la maçoneria, és un instrument que segons el defineix el Gran Orient de Catalunya consisteix en un escaire de braços iguals, units per un travesser marcat al mig amb un senyal, amb una petita plomada que penja de l’angle interior de l’escaire; és l’emblema de la rectitud, l’equilibri i, per tant, la igualtat entre els germans; és l’emblema del Primer Vigilant, damunt la taula del qual és col·locat. El Primer Vigilant és una de les tres Llums o màximes autoritats de la Lògia, té al seu càrrec la instrucció dels maçons de segon grau anomenats companys o fadrins, i substitueix el Gran Mestre quan aquest és absent.
Hem de dir que el nivell no és precisament el símbol més habitual i representatiu de la maçoneria, és més freqüent la utilització de l’escaire o el compàs com hem vist arreu i com també podem veure a Viladecans a la façana de can Bruguera als números 7 i 9 del carrer de la Muntanya. Però en qualsevol cas, és simbologia maçònica que tenim a Viladecans.
A Viladecans hi havia maçons? Segurament que algun lector, a hores d’ara, ja s’haurà fet aquesta pregunta. I la resposta és que si, i Déu n’hi do. Però de pagesos més aviat poquets. El més curiós del cas, però, és que precisament els propietaris de les casetes en qüestió, que nosaltres sapiguem, mai havien destacat, ni de bon tros, per aquest típus de militància.
Aleshores ens fem una altra pregunta: Com és que aquests pagesos, sense ser maçons, tenien aquesta símbologia a les seves edificacions? Doncs en aquest cas la resposta és que ho ignorem. En aquest sentit cal apuntar que els propietaris actuals coincideixen tots en expressar que mai havien sentit parlar als avis del perquè d’aquells símbols a la paret de les seves casetes de camp.
En tot cas i tenint en compte que les construccions mantenen una estructura similar i els símbols són idèntics i situats al mateix lloc, podem concloure que la construcció de les casetes i els gravats maçònics són, amb tota probabilitat, obra del mateix paleta. Aleshores ens tornem a preguntar: Coneixien realment els propietaris el significat real de la simbologia gravada a la paret de les seves casetes de camp?. Tampoc tenim resposta, però com hem fet en altres ocasions, fem una crida a la gent de Viladecans que disposi d’alguna informació al respecte, que ens la faci arribar i a veure si així entre tots en podem treure l’entrellat.
Al mateix temps, si algun lector té interès en veure les casetes maçòniques, molt gustosament li explicarem on trobar-les. Això si, caldrà afanyar-se abans de que el disbarat d’Eurovegas les enderroqui i acabi convertint-ho tot en asfalt i ciment.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada