L’any 2012 serà recordat per molta gent perquè ha estat un any molt intens en diferents aspectes. La situació econòmica, el mercat laboral, la qüestió nacional, entre d’altres. Per a la gent del Baix Llobregat també quedarà en el record com l’any d’Eurovegas.
A finals del mes de febrer sortia la notícia que el magnat nord-americà del joc, el Sr. Adelson, volia portar el seu negoci a l’estat espanyol i Barcelona era candidata per a acollir-lo. El govern català va confirmar la notícia i, tot i voler amagar, tant si com no, les converses que mantenia amb Las Vegas Sands Corporations, les filtracions van posar en evidència que el lloc escollit per l’empresa i acceptat per la Generalitat era el delta del Llobregat. I concretament els terrenys que ara són Parc Agrari. No entraré més en els detalls d’aquesta història tortuosa, que va arribar al seu final a principis de setembre, quan la Generalitat va anunciar que renunciava al projecte i que es decantava pel Barcelona World, un altre negoci del mateix estil, però que aquest cop s’ubicava en terrenys a tocar de Port Aventura.
El cas és que si d’alguna cosa va servir el globus d’Eurovegas va ser per a fer prendre consciència a la ciutadania del Baix Llobregat i de Barcelona, de que al costat de casa hi té un rebost. L’opinió majoritària va ser la de preservar-lo i potenciar-lo.
I vet aquí, que la zona agrícola del delta del Llobregat, anomenada, des de fa més de deu anys, Parc Agrari, es posa en relleu, i un sector de la població que fins aquest moment se n’havia mantingut al marge, o bé l’havia ignorat, en comença a parlar. I surt a la llum la feina que s’ha estat fent durant aquests anys. Des de la millora de las infraestructures agràries, fins a la promoció del producte local, sota el nom de Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat.
I un dels projectes que ha estat al calaix durant molt de temps, tot esperant la voluntat política de tirar-lo endavant, surt a la premsa i pren rellevància: posar mecanismes a l’abast de propietaris i arrendataris per tal de posar en producció terres que, pels motius que sigui, han estat durant anys ermes, o bé terres de pagesos que es jubilen i deixen l’activitat. De manera que el potencial productiu del Parc Agrari sigui posat en valor i aprofitat al màxim. En contra del que es pugui pensar, no estem parlant d’un nombre molt significatiu d’hectàrees, però l’important és que, siguin les que siguin, estiguin en producció.
Es tracta doncs, de que l’administració pública faciliti la posada en contacte de propietaris i possibles arrendataris. Aquests arrendataris poden ser explotacions ja existents que ampliïn la seva base territorial o bé persones que es vulguin incorporar al sector agrari com a titulars d’explotacions, assumint els riscos que comporta emprendre un negoci d’aquestes característiques.
Aquesta iniciativa no és nova, ja que en d’altres indrets de Catalunya ja s’està portant a terme. En moments de crisi, on tothom ha de fer esforços per reinventar-se, tornar a l’explotació familiar pot ser una manera de sortir-se’n. Cooperatives que gestionen terres dels seus associats que deixen l’activitat i les cedeixen a altres pagesos de la mateixa cooperativa, és una altra de les iniciatives que s’està posant en marxa, a Lleida, per exemple.
Esperem que el 2013 sigui l’any de la consolidació d’aquest projecte i de molts d’altres que el Parc Agrari té en marxa, per tal de donar a conèixer i potenciar el sector agrari, per fer-lo econòmicament viable i per garantir un espai on la seguretat alimentària de la ciutadania estigui garantida, en un entorn metropolità molt densament poblat.
Montse Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada