Aquest 8 de Març es compleix el cinquè any de la crisi econòmica i financera més dura des dels anys 30 del darrer segle, amb greus conseqüències socials per a la població i sobretot per les dones. També fa un any que el govern del Partit Popular va aprovar amb la complicitat de CiU –que es va abstenir– la reforma laboral més agressiva per als treballadors i sobretot per a les treballadores del nostre país.
Les polítiques d’austeritat que estan duent a terme els diversos governs porten a una reducció dràstica de l’Estat del Benestar. Retallant en salut i educació públiques, en escoles bressol, en la Llei de dependència i en polítiques d’igualtat, incrementen les desigualtats socials i també les desigualtats entre els homes i les dones, reduint els seus drets.
Les dones estan assumint la feina de tenir cura de les persones que els governs han deixat de prestar, són les que estan pal·liant els efectes de la crisi en el marc de la família, la qual cosa implica llargues jornades laborals de treball remunerat i sobretot de treball no remunerat, amb conseqüències negatives envers la seva salut i el seu benestar. Fins quan podran assumir aquesta càrrega de treball?
A més, hem de tenir en compte que un important percentatge d’ocupació de les dones el trobem en els serveis públics que ara s’estan desmantellant. La feina que fins ara era remunerada, la continuen fent sense remunerar, amb les conseqüències que això comporta per a l’autonomia econòmica i personal de les dones.
Amb l’excusa de la crisi, moltes de les reivindicacions històriques com són la igualtat salarial, el repartiment equitatiu del treball entre homes i dones o la coeducació, ara ja ni se’n parla.
L’aplicació de la reforma laboral ha augmentat les desigualtats ja existents en el món laboral tant en la quantitat com en la qualitat de l’ocupació femenina. Segons els estudis realitzats pels sindicats CCOO i UGT, a partir de la reforma laboral la bretxa salarial entre homes i dones s’ha incrementat i les condicions de treball s’han precaritzant encara més.
Moltes de les reivindicacions que ja estaven assolides per molts anys de lluita de les dones, avui estan en qüestió en l’àmbit laboral, social i ideològic.
S’estan reduint o eliminant les encara insuficients polítiques públiques per fomentar la igualtat real entre homes i dones tant en l’àmbit públic com privat; es redueixen les aportacions de la Generalitat als ajuntaments per programes i serveis d’atenció a les dones que pateixen violència masclista; s’eliminen programes en matèria d’igualtat; el govern del PP amenaça de carregar-se el dret a l’avortament i ara amb la reforma que vol fer a l’administració local deixa sense competències als ajuntaments, els que més han fet en aquest sentit.
Les dones sempre hem lluitat pels nostres drets i pels de tota la comunitat, i ho haurem de continuar fent amb més intensitat. La defensa dels nivells de benestar aconseguits i del dret a un treball digne per a tothom i sense discriminacions per a les dones són els reptes que tota la ciutadania progressista hauríem de defensar, així com els drets cívics i democràtics de tota la població. Una societat on persisteixen les desigualtats de gènere o la violència masclista no és una societat totalment democràtica.
Unes altres polítiques per afrontar la crisi són possibles i necessàries per a construir una societat més justa, equitativa i democràtica eliminant les situacions de violència, discriminació i pobresa que pateixen les dones arreu del món.
Mercè Civit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada