De ben segur que aquesta ha estat una pregunta força habitual aquestes darreres setmanes, sobretot quan d’una calor impròpia per a uns mesos d’octubre i novembre hem passat a un fred de rigorós hivern. De nits gairebé tropicals i migdies típics d’agost, a glaçades rècord a la façana litoral. Enguany la tardor ens ha fet el salt, i l’estiu, que també va començar amb mandra i tard, s’ha allargat fins pràcticament a mitjans de novembre, fins del 16 al 18 de novembre en què una depressió va portar pluja general a la nostra zona climàtica; a Viladecans, un total de 132 litres per metre quadrat en aquests tres dies, gairebé el triple que la pluja acumulada des de juliol.
Però, és això normal, o realment el temps és ben boig, com diuen alguns? És habitual que de tant en tant la tardor desaparegui i l’estiu s’allargui directament fins a l’arribada del fred? La nostra situació geogràfica, a mig camí del cinturó d’anticiclons (posicionats al voltant dels 30º de latitud nord, on es troben els grans deserts del planeta) i el cinturó de depressions (localitzades al voltant dels 60º, on es troben les grans àrees humides), fa que el nostre clima tingui una variabilitat natural elevada; no és estrany trobar tardors càlides i eixutes, com tampoc no ho és de trobar-les fredes i molt humides. L’elevada freqüència de les primeres en les darreres dues dècades, però, fa pensar que no es tracta d’una variabilitat natural, sinó que segurament respon a l’anomenat canvi climàtic d’origen antròpic.
Els diferents escenaris de canvi climàtic ja fa anys que pronostiquen que a la zona de la Mediterrània occidental, on vivim, les properes dècades els estius seran més càlids i eixuts, i llargs, amb unes primaveres i tardors més curtes. Les tardors tendiran a ser més càlides i més plujoses, amb un increment de la torrencialitat de la precipitació. És a dir, que tot i que plourà més a la tardor, aquesta pluja es concentrarà en pocs dies. Un patró que s’ajusta força bé al que estem observant les darreres tardors, i sobretot la d’enguany.
Aquest canvi en el patró d’algunes variables climàtiques no és un fet aïllat i exclusiu en la nostra zona climàtica. L’atmosfera està interrelacionada i, canvis en la circulació atmosfèrica en una regió repercuteixen en d’altres... De maig a agost vaig estar a Helsinki, al Servei Meteorològic Finès, en un projecte de recerca. Els finesos es queixaven d’un maig i un juny sense precedents, amb temperatures anòmalament elevades i pràcticament sense precipitació, amb dies de cel serè, amb temperatures màximes que s’enfilaven fins als 26-28ºC dia rere dia, i amb rècords històrics a Lapònia, amb valors de temperatura de fins a 30ºC; mentre, els de casa em deien que encara anaven amb màniga llarga, i que per Sant Joan, per exemple, feia força fresca... Aquesta tardor en canvi, els col·legues de Finlàndia m’han anat dient que la tardor els ha estat anòmalament suau i sobretot, molt plujosa.... i que fins i tot ara, a començament de desembre, encara no els ha nevat; també em diuen que enguany la tardor s’està allargant moltíssim. Potser enguany, la tardor ens ha fet el salt i ha preferit quedar-se al país del Pare Noel.
Jordi Mazon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada