Portar a terme un procés constituent com el que proposen la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres en el seu manifest del passat 10 d’abril, implica redactar una nova constitució més solidària i que prioritzi el bé comú.
Nova constitució i sobiranisme
Un grup social que vulgui elaborar una constitució, no pot ser ni una Comunitat Autònoma (CA) ni un estat federal. La Catalunya actual, com a CA d’Espanya, té una constitució que és l’espanyola. Per tenir-ne una de diferent caldria que Catalunya fos un territori sobirà.
No és una qüestió de “necessària separació” ni de “l’aïllament” de Catalunya envers Espanya, ni quins són els bons i quins els dolents... No és aquest el tema. Potser tenen raó els que defensen que, amb una fórmula adequada, un estat gran pot tenir algun avantatge més que no pas un estat petit. O potser tenen la raó els que pensen el contrari. La qüestió és que l’objectiu d’elaborar una constitució que prioritzi de debò el bé comú, té el requisit necessari de la sobirania; sense sobirania no es pot redactar una constitució per a canviar el model d’estat.
És obvi que 47 milions de persones són moltes per a tirar endavant una constitució com la que es proposa en el manifest de la Teresa i l’Arcadi.
Prou que ens agradaria al Procés Constituent que tots els espanyols, fins i tot els europeus, volguessin tenir unes constitucions més justes i més enfocades al bé comú. L’objectiu de modificar la constitució espanyola i l’europea no són abastables. Cal començar per un territori més petit. La nostra comunitat catalana amb 7 milions d’habitants podria fer-ho si fos un territori sobirà i no una comunitat autònoma.
Petits sacrificis
Una constitució marca les línies generals d’una societat. El Procés Constituent proposa una constitució amb un marcat caràcter social que es podria basar en els 10 punts suggerits en el manifest. Aquests punts són bastant oberts i segurament poden portar a diverses interpretacions, la qual cosa pot dificultar la redacció d’una constitució. Per a facilitar-ho, penso que els que creiem en aquest projecte possiblement haurem de sacrificar algunes de les nostres conviccions personals i acceptar que la nova constitució tindrà alguns aspectes que no ens acabaran d’agradar del tot. Però també crec que aquest sacrifici valdrà la pena, car l’objectiu de construir una societat més sostenible, menys “campi qui pugui” i que sobretot valori reduir el consumisme i les exagerades desigualtats actuals (en feina, salaris, sanitat, etc), és del tot necessari.
L’endemà (una visió personal)
Un cop tinguem la nova constitució, intueixo que possiblement les persones ens atansarem a un partit polític o a un altre amb la intenció de que el desenvolupament de les lleis i normes que naixeran de la nova constitució, tinguin en compte els desitjos personals als quals haurem renunciat/sacrificat durant l’elaboració de la constitució. Llavors ja podrem dissoldre el Procés Constituent. La tasca important ja estarà feta i es podrà començar a desenvolupar una societat que permeti a les futures generacions viure d’una manera més “humana”, sostenible i solidària.
Ramon Cuñé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada