De tant en tant, algun representant governamental ens surt amb alguna declaració en què pretén quantificar la maldat dels aturats o dels que cobren prestacions bàsiques i mínimes, explicant-nos que aquests personatges cobren diners que no els corresponen perquè fan feines en l’economia submergida o no compleixen alguns dels requisits necessaris per al cobrament. I amb això, ens diuen aquests representants governamentals, ens estan estafant a tots els ciutadans, i impedeixen que puguem disposar d’uns diners que tan necessaris són en uns moments de crisi com la que estem patint.
Declaracions d’aquestes les fan, sobretot, els membres del govern espanyol, però no podem oblidar aquell conseller del govern català que fa dos estius va amargar la vida a un munt de pobres perceptors de la renda mínima d’inserció canviant-los el sistema de cobrament per perseguir les possibles irregularitats d’alguns d’ells.
Aquestes declaracions i actuacions, tant si corresponen a irregularitats reals com si no, fan vergonya. Perquè tots sabem, i això no és cap presumpció més o menys agosarada sinó una realitat clarament comprovada, que la principal causa de la pèrdua d’ingressos fiscals a Catalunya i a Espanya és el frau dels qui mouen grans quantitats de diners, un frau que es realitza per la via de l’evasió de diners a l’estranger, o per la via de l’enginyeria financera tramposa, o per qualsevol altra via. I amb aquests no es fa res, ni se’ls denuncia públicament, ni se’ls persegueix amb una mínima seriositat i eficàcia. I a sobre, amb els diners de tots es rescaten bancs i es permet que els qui els han dut a la fallida puguin embutxacar-se unes jubilacions que fan posar vermella a qualsevol persona honesta. Els nostres governants ens prenen el pèl sense cap pudor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada