La manifestació de l’Hospital de Viladecans va ser un èxit aclaparador. No sé si érem tres, quatre o cinc mil manifestants, però vam ser molts. Tot i així vaig trobar a faltar opinants de l’últim Punt de Trobada. Llegint els dos articles d’ERC i CiU es podria concloure que la més gran manifestació de la història de Viladecans s’ha fet a partir d’una falsa alarma, d’unes mentides polítiques que de tan repetides semblen ser veritat. També s’afirma que l’ampliació va ser una falsa promesa del tripartit, i ho diu qui afirmava l’abril del 2011, textualment, “el Conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha confirmat que el projecte d’ampliació de l’Hospital de Viladecans es durà a terme, i que les obres s’iniciaran l’any 2013” , i més endavant “Tot i la crisi econòmica, i el necessari esforç d’austeritat, el nou Govern de la Generalitat li dóna prioritat, renova el compromís i li posa data d’execució. Queden descartats definitivament els rumors interessats que volen crear temor en els ciutadans en un tema tan sensible.”
Ha estat, i no sabem si encara està, el nostre hospital en perill? Alguns pensem que sí. En un escrit a El País, la Junta Directiva Mèdica del nostre Hospital, després de denunciar, “que asignan al hospital de Viladecans un nivel asistencial más bajo del que está realizando actualmente, con tal de desviarlo al Hospital de Sant Boi (centro privado concertado),” afirma que “no nos queda más que rechazar de pleno las propuestas sobre el futuro del Hospital de Viladecans dentro de la reordenación asistencial territorial manifestadas últimamente por el CatSalut y el Departamento de Salud.”
Des dels estaments hospitalaris hi ha hagut globus sonda respecte al tancament de la seva activitat hospitalària, transformant l’Hospital més petit de l’ICS en un hospital sense llits com el de Cambrils? És clar que sí, això obriria a més el cel a la Fundació privada gestora de Sant Boi amb importants problemes econòmics pel dèficit de funcionament del seu hospital. Fins i tot el propi Parlament va aprovar per unanimitat una proposició d’ICV-EUiA que deia “instar al Govern a ampliar l’Hospital, abandonant qualsevol proposta que redueixi el centre a hospital lleuger” Implícitament es reconeixia en seu parlamentària que degradar-lo a Hospital sense hospitalitzacions, no era un “rumor interessat” sinó una proposta a abandonar.
Encara que no ho sembli llegint els escrits indignats, hi ha hagut unanimitat, al Parlament i a Viladecans. Sóc testimoni de com es va aprovar la manifestació al centre d’adults amb el vot de tothom. I no ho dic tant per ficar el dit a l’ull sinó per lamentar que la unanimitat de dret de la gent de Viladecans, no sigui també unanimitat de fet.
Sincerament, des del respecte, tractar com un mal de queixal una reivindicació que ha estat modèlica, transformar un procés de més de dos anys de treball de molta gent en una baralla de gats, no crec que faci cap favor a l’Hospital ni a Viladecans. No pot ser que la política vegi només la tangana en una mobilització ciutadana sense precedents, que la política no entengui la diferència entre públic i privat, entre ser Hospital de l’ICS i ser Hospital concertat, que pensi que es poden recollir vint-i-vuit mil firmes per un “rumor interessat”.
Escric convençut que l’èxit de la reivindicació de l’Hospital no és la derrota de ningú de Viladecans (espero que del Boi Ruiz, sí, però ell no s’operarà mai al nostre Hospital). Estic segur que defensarem l’Hospital davant de qualsevol, encara que aquest qualsevol sigui del nostre partit.
Hem obtingut una victòria parcial que s’ha currat la gent, més enllà d’afinitats ideològiques. No és bo per a la salut política viure com una agressió allò que és un triomf del dret a la reclamació. Per una vegada caldria fer un esforç tots plegats per estar contents i no emprenyats.
José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada