dimarts, 5 d’agost del 2014

Dos taüts negres i dos de blancs

Pep Coll escriu aquest història rural, que no és una novel·la, que inclou reflexions personals del record de l’autor.
Al començament presenta la dualitat de l`home burgès de ciutat, el senyor Joaquim Sindreu, amo de les masies on passen els fets, dedicat  a la indústria del cotó marcant la dualitat amb el pagès i el seu món.
És una de les novel·les de Pep Coll més personals, segons explica ell mateix: “molt fàcil d`explicar però difícil d’escriure”.
El fil narratiu és a través de les veus dels diferents personatges que viuen aquella atrocitat. L`explicació és esgarrifosa, ja que no només mor la família sinó que també mor un estil de vida.
L`actitud de l`escriptor és més de novel·lista que d`investigador, va utilitzar molta informació oral ja que quan va anar als registres a buscar documentació no n’hi havia, reflex d`una època i d`uns indrets determinats.
Volia fer una novel·la sobre persones no de ficció, amb una narrativa híbrida barrejant ingredients de la novel·la tradicional amb la de testimoni.
Encara que l`estructura sigui rígida aparentment cada capítol correspon al pensament d`un personatge on expressa el seu punt de vista sobre els fets.
L`obra està plena de relats diferents que aporten nous punts de vista dels fets, alhora que recupera la memòria històrica de l`època.
De fet segons diu l`autor aquesta història l`ha acompanyat tota la vida. Fets que van ocórrer en una època molt poc estudiada i narrada en la literatura posterior que són els anys quaranta de la postguerra.
Setanta anys més tard rescata de l’oblit el brutal assassinat que la justícia en plena època franquista va deixar sense resoldre degut a l`afany del govern de tapar tot el que pogués perjudicar la seva imatge.
L`entorn rural, una Catalunya profunda, conservadora, ancestral. Amb les pinzellades de petits relats ens acaben conformant un tot, i utilitzant la varietat del català que li és la pròpia.
Apropiada per a qualsevol persona que vulgui gaudir d`una bona lectura que enganxa.
Montse Pastor