El segle XVIII, per a Viladecans, suposarà l’inici del trencament amb el cicle demogràfic antic, caracteritzat per un creixement vegetatiu molt baix, amb taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, sobretot la mortalitat infantil, amb una economia agrària de subsistència condicionada a les inclemències del temps (sequeres, inundacions, pedra, freds) que feien malbé les collites i produïen fam, i, finalment, a les epidèmies que malmetien, de manera catastròfica, la població. Des de finals de l’edat mitjana, els habitants que gosaven viure en el lloc de Sant Joan de Viladecans, s’havien mantingut a la ratlla de les 150 ànimes (165 habitants per al 1497 i, descendent fins els 140 per a l’any 1547). Dades esparses que disposem a partir dels fogatges que es van realitzar a Catalunya: recomptes per cases o focs, amb finalitats fiscals o militars, que condicionen la veracitat dels resultats si bé ens permeten una aproximació al nombre d’habitants de l’època.
No tornarem a disposar de més informació estadística fins a principis del set-cents, a partir del cens de Josep Aparici, de l’any 1702, on Viladecans consta amb 60 cases. Fins ara, en la historiografia de les poblacions del Delta, s’havia acceptat per a Viladecans un coeficient de 3 persones per casa, per tant un total de 180 habitants per iniciar el segle XVIII. També fins ara, s’havia acceptat per a Viladecans una població de 204 veïns i veïnes per a l’any 1718, data convencional del Censo de la Riqueza y la Población de Cataluña ordenat, anys enrere, per José Patiño, quan era president de la Junta Superior de Gobierno y Justicia de Cataluña, òrgan creat després de la desfeta catalana de setembre de 1714. Aquest cens havia de ser la base per a la implantació del cadastre, un nou sistema de contribució directa, basat en l’estimació de la riquesa dels veïns que es va implantar en tots aquells territoris que es van oposar a Felip V.
L’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA) conserva les Respuestas generales hechas y entregadas por el Común y Particulares del Lugar y termino de Sant Juan de Villadecans, document sense data consignada, però datat, fins ara, per al primer terç del segle XVIII, i signat per Joan Martell i Francesc Esplugues, molt possiblement els jurats –regidors– de la Universitat de Viladecans. A partir de la informació que es desprèn del document, del coneixement de la documentació i formularis que va generar la introducció del cadastre –decret de 9 de desembre de 1715 i normes generals per a la recaptació de l’impost de 15 d’octubre de 1716– així com de la bibliografia existent, hem pogut reduir la data a l’any 1718. Aquestes Respuestas generales formen part d’un dels dos qüestionaris que es van enviar a totes les poblacions per disposar d’un coneixement general de la riquesa del terme municipal i del seus pobladors i que havia de ser la base per a establir les quotes del nou impost.
Pel que ens interessa a nosaltres, la població, el document en una de les respostes esmenta que en el Lugar hi ha 60 cases “(...) habitables, y de estas se hallan diez de inhabitadas y dos que amenazan ruinas, todas viejas” i pel que respecta al nombre d’habitants es diu que “(...) las personas de Comunión del referido Lugar, y término són” 182 amb 65 famílies.
De l’estudi detallat de la relació de famílies –tal i com es pot veure en el quadre adjunt– podem concloure que el nombre d’habitants de Viladecans, per a 1718 són 255 (136 homes i 119 dones) i que els caps de casa són 58, si bé podem trobar que en algunes cases hi conviuen diversos matrimonis amb els seus fills, a banda de mossos agrícoles i minyones. L’estructura d’edats denota una població molt jove en la qual l’esperança de vida no va més enllà dels 50-55 anys. Evidentment l’estructura econòmica gira totalment a l’entorn de l’agricultura, amb 10 persones que es relacionen com a labradores, 11 parcers, 21 mossos i 29 jornalers, aquests darrers formen part del proletariat rural de què parlava el mestre Jaume Codina. D’oficis menestrals només s’hi compten un teixidor i un ferrer i tres persones dedicades a la sanitat: un cirurgià, un apotecari i un metge. També s’hi relaciona l’ermità de Sales. A destacar d’aquesta població activa les minyones, 11 dones.
Molt possiblement, com a document de caràcter fiscal, no està exempt d’ocultacions parcials respecte a superfície de les terres, categoria de les mateixes, conreus i les seves categories, nombre i tipus de ramats, així com també respecte al nombre d’ànimes que habitaven Viladecans en les primeres dècades de la centúria. Per exemple, per no constar, no consta Joan Martell, jurat que signa les respostes, o els Barat que sabem que viuen en Viladecans des de 1622 o molts altres que habiten masos disseminats pel terme. Per tant, creiem que les Respuestas es queden curtes respecte al nombre de persones que viuen a Viladecans en aquestes primeres dècades del XVIII., si bé s’ha incrementat un 25 % més, en relació a les dades que coneixien fins al moment.
Manuel Luengo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada