Potser el títol és molt agosarat, però crec que caldria recuperar una societat ubicada en el terme mig entre un capitalisme sense límits i un comunisme ofegador. Per aconseguir-ho, sembla que no és possible continuar amb un sistema econòmic que cada cop diferencia més i més els rics dels pobres, tant les persones com els països. El sistema econòmic actual ha estat governant el món occidental des dels inicis del segle XX com a mínim. Si analitzem alguns resultats d’aquest període, crec que podríem extreure’n algunes conclusions:
1. Vist en perspectiva, el Primer Món ha anat augmentant el seu poder econòmic durant el segle XX, tot i que hi ha hagut períodes de crisi, tals com el crack del 1929 als Estats Units d’Amèrica, la primera i la segona guerra mundial, etc.
2. Durant l’època colonial del segle XX el Primer Món va explotar descaradament els països colonitzats, extraient-ne uns enormes beneficis econòmics i deixant-los en un estat de misèria perpètua de la qual no en poden sortir malgrat que ja estem al segle XXI.
3. En el nostre Primer Món s’han donat les condicions legals i econòmiques perquè es poguessin desenvolupar grandioses companyies multinacionals capaces d’absorbir petites, mitjanes i fins i tot grans empreses (com per exemple el recent cas d’absorció de la francesa Alstom). Podria ser que aquest fet estigués portant el món empresarial a una situació d’oligopoli a nivell mundial? Fent una similitud diríem que uns pocs peixos grans s’estan menjant els peixos petits i podrien acabar amb la beneficiosa i necessària diversitat de peixos.
4. El fort desenvolupament tecnològic, industrial i econòmic del Primer Món durant el segle XX, no només ha explotat el Tercer Món sinó que també ha explotat, contaminat i danyat greument la Terra.
Visualment, aquestes quatre conclusions personals (i segurament poc precises) es podrien resumir en el gràfic següent:
A nivell de les persones, les gràfiques anteriors també podrien ser vàlides ja que la diferència entre rics i pobres es va accentuant i la degradació del medi ambient ja fa temps que afecta a la nostra salut. Tenim exemples com la contaminació de l’aire que genera afeccions respiratòries; el forat a la capa d’ozó que danya la pell, l’augment de la temperatura, etc.
Potser ha arribat l’hora de fer-nos la pregunta següent: serà sostenible que la nostra civilització continuï durant el segle XXI amb el model econòmic i social heretat del segle passat?
Unes quantes preguntes més concretes:
- ¿És sostenible l’actual economia de mercat global que fomenta, per posar un exemple molt simple, que ens arribi raïm de Xile i préssec en conserva de la Xina? Quants kilòmetres han hagut de recórrer aquests productes?
- ¿És sostenible que les persones del Tercer Món cobrin sous de 50 o 100 € al mes?
- ¿És sostenible que nosaltres tinguem a l’abast productes per aprimar-nos, per blanquejar-nos les dents, per dissimular aquelles arruguetes que... i que altres persones morin per manca de medicines i d’aliments?
- ¿És sostenible que persones de països pobres hagin d’abandonar la seva casa i família, a vegades arriscant la seva vida, per incorporar-se al nostre Primer Món enlluernador i extremadament consumista?
- ¿És sostenible que al nostre país hi hagi milions de treballadors i treballadores sense feina degut a les deslocalitzacions, l’avenç de la maquinària, etc., i que no acabem de trobar la fórmula per a repartir el treball?
Feta aquesta breu anàlisi global, caldria preguntar-se: ¿què podem fer nosaltres personalment i localment per a millorar el nostre sistema econòmic i social?
Deixem per a un proper número del Punt de Trobada una reflexió sobre algunes propostes d’acció local.
Ramon Cuñé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada