Avui em permetreu recordar, senzillament, una pila de paraules que inconscientment substituïm per altres paraules que són un calc del castellà i que faríem bé d’estalviar-nos. Ja vaig parlar, en aquesta mateixa secció, del carro o el cistell d’anar a comprar, que lamentablement va quedant desplaçat pel “carro de la compra”, que certament no és una expressió catalana.
Doncs bé. Fixem-nos que, quan anem a estendre la roba, el que fem servir són agulles d’estendre, i no hauríem de substituir aquesta expressió per “pinces” ni “pinces de la roba”. Igualment, hauríem de saber que el préssec, posem per cas, té pinyol i no pas “os”, com n’hi ha que diuen. Igualment, si un es clava una patacada és possible que li surti un blau, però no pas un “morat”, ni tampoc un “cardenal”. La roba, lamentablement, a vegades se’ns estripa, no se’ns “trenca”. I, quan s’estripa, es fa un estrip. Quan anem a dinar o a sopar, el que fem és parar la taula, no “posar la taula”. I, quan ja som a taula, destapem les ampolles de vi, no les “obrim”.
I podríem continuar. En fi. L’altre dia parlava d’aquest tema amb la meva dona i tots dos vam arribar a la conclusió que ens hauríem de prendre la nostra llengua més seriosament. Que si perdem les paraules no és culpa de Madrid ni de ningú més que de nosaltres mateixos. Per cert, no sé si us hi heu fixat: he dit que tots dos vam arribar a la conclusió, i no, com a vegades es diu, “els dos”.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada