Ja s’ha convertit en un costum: els nois i noies del Centre Ocupacional Caviga participen al Teatre al Carrer, al mateix nivell que qualsevol companyia professional.
Muntar aquesta adaptació del Quixot els ha portat dos anys de feina molt participada: el guió, el vestuari, l’escenografia, els decorats, el video, la música... Tot pensat per transmetre ara i aquí el missatge del Quixot. Sens dubte, hi ha hagut una bona connexió directa amb Cervantes mantenint tota la ironia, el caràcter, la crítica social de l’original. Un Quixot atabalat amb les notícies de la tele, tip d’injustícies, de guerres i de patiment, que surt al carrer, en cadira de rodes, a defensar els desvalguts, els qui han perdut la casa o la feina... Un Quixot solidari, perdedor i esperançat, que ens recorda que “si ell, tot sol, pot fer això: tots plegats podríem aconseguir moltes més coses” per vèncer els molins del consum, la discriminació i la injustícia.
Així com Cervantes fa un ús magistral de la paraula, portant fins a les darreres conseqüències el llenguatge popular, el Quixot de Caviga és un mestre amb el video i amb la música (felicitats als músics de Caviga: progressen a marxes forçades). Impagable l’escena en què el Quixot és temptat pels porros... Les escenes filmades, d’una gran qualitat, són també una bona manera de donar protagonisme a persones a qui sortir a escena pot costar una miqueta més.
Una gran manera d’interioritzar una obra de referència de la literatura universal, de fer aflorar les millors aptituds de tots els guionistes, músics i actors. Això és fer teatre del bo, autèntic. Tan autèntic com la barba del Quixot, que, fidel al personatge i no sé si aplicant el mètode Stanislavski, s’ha deixat barba, crec que per molt de temps. Podreu veure l’obra a l’Àtrium el proper 2 d’octubre.
Mercè Solé
Parla un dels protagonistes
Els dies 1 i 2 de juliol es va celebrar, dins del Teatre al Carrer l’obra “¿Chapa o pintura? Más allá de la Mancha”: el Quixot, per entendre’ns. Érem deu actors i vuit músics, que vam xalar de veritat. Els músics també feien una mica d’actors. Un pare va demanar al Quixot per fer-se una foto amb ell, que també es va fotografiar amb les autoritats. El Quixot i els seus companys treballem al Centre Ocupacional Caviga, i hem vist com fins i tot la Maite, la psicòloga del centre, i en Lluís, un monitor auxiliar, han flipat amb nosaltres. Això vol dir que, modèstia a part, els ha agradat molt.
Un dia li vaig dir a l’Angie, la directora de l’obra: “Gràcies per donar-me el paper del Quixot. M’ha fet molta il·lusió fer un personatge històric. Ara estic feliç i content, perquè tothom el recordarà com el Quixot”.
Jordi Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada