Obro el butlletí municipal de setembre i em trobo l’editorial de l’alcalde. Començo a llegir tot esperant trobar-me un article sobre Viladecans però –ai las!– em trobo amb una reflexió partidista i tendenciosa al voltant de... atenció: el Brèxit!
El text és absolutament inadequat per a l’editorial d’un alcalde a la revista municipal, sobretot tenint en compte que es tracta del número de la Festa Major. Ara bé, estic d’acord amb la seva última frase: “Y el populismo, la demagogia simplista política, la estamos sufriendo en Europa, pero también en España, Catalunya o Viladecans”. Només cal veure el seu article.
Segueixo passant pàgines i em trobo el titular “Rebuig a una deriva “il·legal” del Parlament de Catalunya”... Sense comentaris. Continuo passant pàgines fins trobar un article sobre la demolició del Poliesportiu Centre: es parla de fibrociment per no parlar d’amiant, s’explica el canvi de terrenys per fer més gran el Pòdium sense recordar que la piscina exterior és molt més petita que l’anterior, es destaca que els futurs pisos permetran pagar el Pòdium sense recordar el seu cost desorbitat (35M€) i s’assegura que els nous edificis estaran en sintonia amb l’entorn quan ha estat la pressió social i el malestar veïnal el que ha forçat l’equip de govern a descartar més blocs de la vergonya de vuit plantes en ple casc antic.
Continuo avançant i em trobo un altre article on veig una foto que m’haig de mirar més de dues vegades. Realment, qui ha fet la foto és un artista de la perspectiva. Si coneixes l’edifici de la vergonya del carrer Pallach és impossible adonar-te a primer cop d’ull que es tracta del mateix edifici. L’article i la fotografia són tan tendenciosos que provoquen vergonya aliena.
Vaig arribant al final fins a la secció dels grups municipals. Em paro a l’article del portaveu d’ICV (soci de govern del PSC) perquè té certa tendència a citar-nos en els seus articles. I, oh sorpresa, ho torna a fer. En aquest cas per menystenir la nostra proposta de fer una consulta popular per tal que fos la ciutadania qui decidís si vol invertir diners públics en tirar a terra les tres plantes sobreres de l’edifici de la vergonya. Ell explicita 2’5M€, però aquesta xifra prové d’un estudi poc rigorós i sense haver tingut cap conversa amb els constructors. Segons ell no es pot consultar a la ciutadania per un tema tan seriós i que requereix tants diners. Quin paternalisme!
És clar, per a l’equip de govern la participació ciutadana consisteix en preguntar un cop cada quatre anys a un miler de persones quines de les propostes que fa el govern municipal s’han de fer abans que la resta, que les faran igualment.
I sempre és millor poder construir instal·lacions que costen 35M€ a les arques municipals, desindustrialitzar el polígon industrial, enderrocar poliesportius i construir aberracions urbanístiques sense consultar la gent, no fos cas que la gent digués que no.
Tanco la revista i... haig de dir una cosa, em sorprèn veure tan poques fotos de l’alcalde al butlletí. Ha estat un descuit, com que l’alcalde ha estat de vacances no hi havia prou fotos o s’han adonat que era excessiu? En algun número s’hi havien arribat a comptar fins a una vintena de fotografies del Sr. Ruiz.
I la conclusió de tot plegat és que els dos partits de l’equip de govern (PSC i ICV) no només utilitzen els recursos públics per fer campanya partidista constant enlloc de fer un mitjà que informi a la ciutadania i la faci partícip d’ell –tal i com vam demanar en una moció que va ser votada en contra el darrer Ple– sinó que tenen al·lèrgia a consultar a la ciutadania sobre allò que els afecta.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada