El passat 21 de setembre, l’Ajuntament de Viladecans va organitzar un berenar de convivència a Ca n’Amat, i una taula rodona amb el títol de Pau, Diversitat i Convivència, amb la participació d’Enric Canet, del Casal d’Infants del Raval, Samar Taha Farah, sociòloga d’orígen sirià, i Mohamed Halhoul, portaveu del consell islàmic de Catalunya i actual president del Grup estable de treball de les religions. Ah, i servidora com a viladecanenca en representació del Punt de Trobada.
L’acte s’organitzà per celebrar el Dia Internacional de la Pau, instaurat per les Nacions Unides el 21 de setembre.
Feia temps que no participava en un acte d’aquesta mena i una de les coses que més em va impressionar i em va alegrar va ser veure que bona part dels assistents semblava de procedència marroquina. Tant de bo sigui un indicador d’una major presència en la vida associativa d’aquest col·lectiu i d’una millor motivació per part de l’Ajuntament.
Enric Canet posà l’accent en les qüestions bàsiques de l’acceptació de la diferència: certament veiem diferències on no n’hi ha o estem subjectes a estereotips diversos. Samar va fer una bona repassada, molt crítica, de l’actuació de moltes institucions i entitats socials: poc dinàmics, poc eficaços. I, finalment, Mohamed Halhoul va insistir en el paper socialitzador de la religió.
Per part meva, vaig reclamar l’extingit consell de la convivència o alguna cosa semblant que ajudés a crear espais de relació i de coneixement mutu, vaig insistir que sense igualtat de drets no hi ha cap altra igualtat i encara vaig intentar animar –sospito que sense gaire èxit– a valorar el paper de les entitats religioses com a entitats ciutadanes.
Vam acabar amb un poema a la pau i un bon berenar.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada