El Pla de Llevant es va aprovar l’abril de 2007 a les acaballes de la bombolla immobiliària. L’Ajuntament va promoure la modificació urbanística a la falda de Sant Ramon que a la pràctica representava la destrucció d’un dels últims espais naturals annexos al nucli urbà. La iniciativa va generar una forta contestació per part de la ciutadania vehiculada a través de la Plataforma Salvem Oliveretes. Segur que molts se’n recorden.
L’esclat de la crisi va impedir que el Pla es desenvolupés tal com estava previst. Però amb la recuperació actual s’han encès de nou totes les alarmes. Avui veiem com Viladecans torna a caure en els mateixos errors del passat en bona part com a conseqüència dels alts preus dels habitatges a Barcelona i la gentrificació que expulsa molts dels seus veïns a la primera, segona o tercera corona metropolitana.
Des de l’Ajuntament el Pla de Llevant de 2007 es va vendre amb l’eufemisme d’ecobarri però a la pràctica sentenciava a mort el sector d’Oliveretes. La proliferació d’edificis, carrers i nous vials representava una forta petjada a l’entorn. El 2015, poc abans de les últimes eleccions municipals, el govern del PSC -en aquella ocasió sense el suport dels socis de govern- va aconseguir aprovar una modificació del Pla parcial que concentrava l’edificació a la zona més propera a la carretera de Barcelona. A canvi, no obstant, augmentava el sostre residencial i les alçades dels edificis respecte al projecte de 2007: gairebé 3.000 habitatges en 62 blocs de 4 a 11 plantes.
Malgrat l’alliberament d’edificació a l’àmbit d’Oliveretes, l’impacte sobre el model de ciutat i la silueta urbana serà igualment irreparable, sense continuïtat amb el sistema predominant a Viladecans que estableix el Pla General Metropolità. S’incideix de nou en la proliferació d’edificis excessivament alts que desvirtuen el caràcter del nostre municipi com ja es va posar de manifest amb el projecte de reforma del Polígon Industrial del Centre.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya el 2011 a Viladecans hi havia 2.700 habitatges buits: quina necessitat justifica ara la construcció de 2.900 habitatges? La resposta segurament té més a veure amb Vimed: la immobiliària de l’Ajuntament acumula més de 50 milions d’euros de deute i reserves negatives per les pèrdues registrades en els últims anys. És a dir, sembla que l’objectiu real sigui sanejar Vimed pagant una factura altíssima, ja que bona part dels terrenys on es vol edificar són de propietat municipal.
ERC Viladecans considera que, tal com va succeir amb el primer projecte de reforma del Polígon Centre, cal frenar el Pla de Llevant i repensar-lo de dalt a baix. La posició d’Esquerra Republicana passa per replantejar la planificació urbanística conscients que s’ha d’intervenir, ja que en cas contrari s’haurien de recompensar els propietaris. Però sí que es pot actuar amb responsabilitat: recalculant el sòl edificable, concentrant l’afectació a la franja més propera a la carretera C-245, reduint les alçades dels edificis excepcionalment fins a sis plantes a les zones més alineades amb la carretera, preservant Oliveretes com a pulmó verd de la ciutat i revisant tot el Pla amb la participació activa dels veïns. Encara hi som a temps, és qüestió de voluntat política.
Veiem amb bons ulls l’alternativa que ha presentat el Centre d’Estudis Urbans de Viladecans (CEUV) on es redueixen els vials d’un 30%, es consoliden parcs i rambles amb menys impacte i es proporciona més recolliment al cementiri municipal i l’ermita de Sales. També plantegem a les al·legacions que vam presentar fa poques setmanes el soterrament parcial de la futura circumval·lació que ha d’enllaçar la carretera de Sant Climent amb el Tanatori, especialment a l’àmbit d’Oliveretes. Alhora intentarem reduir la forta petjada de les obres d’urbanització, molt invasives ja que es preveu un gran moviment de terres degut a la gran quantitat de desnivells, rieres, talussos i terraplens que s’hauran de construir.
Des d’ERC també apostem per conservar el conjunt de la Bòbila de Sales com un dels últims vestigis del patrimoni fabril de Viladecans, no només la xemeneia i els forns com preveu l’Ajuntament, sinó en la seva integritat per convertir-la en un equipament cívic i cultural que doni servei als nous veïns, així com als barris de la Torre Roja, Can Preciós i Sales. ERC va plantejar durant la campanya de les eleccions municipals transformar la bòbila en la segona biblioteca pública de la ciutat. El PSC ens va “comprar” la idea (mai ho reconeixerà) però ha optat per Cal Ginestar. Tanmateix considerem que podria ser igualment una bona oportunitat per guanyar un equipament públic per a la ciutadania, més encara després de la desaparició del Poliesportiu Municipal del Centre.
Myriam Moysset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada