A còpia de tacticismes sense gaire ànima, de desbordaments emocionals, d’ideologització tirant a simplista, de retrets inacabables, i, en definitiva, de manca d’esperit col·lectiu i d’intel·ligència col·lectiva, aquí estem: sense govern a Espanya i amb el conflicte català en risc d’incendi.
Potser és que els partits reflecteixen el que ens passa una mica a tots: volem solucions clares i immediates a problemes complexos que necessiten una perspectiva a llarg termini; ens deixem portar per l’ambient desqualificador de l’adversari trencant ponts més que no pas construint-ne; anem a la nostra, traslladant a les organitzacions l’individualisme que és signe de la nostra civilització. Però resulta que, com mai, els reptes que hem d’afrontar requereixen la força i la complicitat de molta gent: l’emergència climàtica, el comerç d’armes, l’expoliació dels països anomenats del Tercer Món, les migracions massives per motius diversos, la progressiva destrucció de l’estat del benestar, la precarització i explotació laboral, el menyspreu cap a les dones, la penalització de la solidaritat, la desigualtat i marginació creixents… I a casa nostra, l’encaix de les diverses sobiranies nacionals.
Si no som capaços de confiar en els altres, a petita i gran escala, encara que el seu projecte no sigui idèntic al nostre; si no som capaços d’anar més enllà de fàcils consignes i no ens volem decidir a buscar solucions sostenibles i participatives a llarg termini; si no som capaços d’establir prioritats i de treballar en conjunt, estarem obrint pas sens dubte al feixisme que ja apunta en tants països. Calen propostes segurament poc afalagadores per a la nostra consumista i individualista societat: decreixement, acollida, redistribució de la riquesa. I, en la qüestió nacional, cal, per part de totes les bandes, voluntat política de trobar sortides. Enfortir, canalitzar i eixamplar amb generositat la consciència col·lectiva és sens dubte una mostra d’intel·ligència i de lucidesa imprescindibles per a un futur on cada persona pugui viure amb dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada