Ja hem celebrat la Festa Major d’aquest 2020. Una Festa Major estranya, com serà estrany aquest inici de curs, començant per les escoles, que ara s’està posant en marxa. Però una Festa Major que, malgrat la situació difícil, hem volgut celebrar. Per això, a més dels diversos actes acotats i controlats que hi ha hagut, podem destacar moments tan interessants com el doble castell de focs que hem pogut admirar des dels terrats, balcons i finestres, o les mamullades casolanes que han suplert la Mamullada tradicional. Hem tingut el Mamut i la Mamuteta totalment confinats, pobres, allà sota l’escala noble de la Torre Modolell, però en canvi un bon nombre de viladecanencs i viladecanenques l’hem volgut reproduir a casa o a qualsevol altre lloc que ens ha semblat oportú, tal com podreu veure en les fotos d’alguns dels vídeos que gent molt diversa s’ha muntat i que publiquem en aquest número.
Aquesta Festa Major estranya podria ser un bon símbol de com volem que sigui el nou curs que comencem. Una cosa així de senzilla: ganes de viure, ganes de continuar fent les coses amb les limitacions que hi hagi, ganes de no deixar-nos desanimar, i ganes, sobretot, de ser molt cívics i molt responsables a l’hora de no posar-nos en perill cadascú de nosaltres i de no posar en perill els altres.
No sabem com evolucionarà tot plegat. Però sí que sabem que, si bé una part important d’aquesta evolució depèn dels nostres governants i polítics, i una altra depèn dels professionals que estan al càrrec de la cura dels malalts o de les investigacions sobre la malaltia, una altra, i no menor, depèn de tots nosaltres. Tant de bo que tots, els governants i polítics, els professionals, i nosaltres, sapiguem estar-hi a l’alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada