És l’any 2030. Una revolta a Lirlistan està fent trontollar l’aparent tranquil·litat del Règim. Els insurrectes demanen millors condicions laborals. La jornada de 8 hores diàries s’ha ampliat a 12, la precarietat salarial dificulta la supervivència de la ciutadania en unes condicions mínimament decents i els drets adquirits en el passat, s’han anat perdent a poc a poc. És l’hora d’activar els laboratoris secrets de l’Estat. El nou virus afectarà a… tant se val, serà tan contagiós que els mandataris aconseguiran contenir les protestes ciutadanes. Tothom s’haurà de quedar a casa per no contagiar-se i morir. La prova pilot va funcionar de meravella 10 anys enrere, va ser tot un triomf. Aviat, a l’altra punta del món, sorgeix una nova revolta: no poden permetre que es multipliquin, agafen exemple els uns dels altres i perden la por. No poden permetre que les persones perdin la por. El nou virus ja està a punt. En els darrers anys, la ciutadania s’ha acostumat a aquestes etapes de mascareta i distància social. Amb l’habitual resignació obeeixen les ordres de quedar-se a casa. Efectivament, el virus, vingui d’on vingui, existeix, la pandèmia és real, i quedant-se a casa protegiran les persones vulnerables del seu entorn. S’han acabat les protestes, el control policial es fa l’amo dels carrers i les persones es tornen a tancar a les seves llars (si en tenen) per preservar les seves vides.
És l’any 2030. La Cimera Mundial del Clima proclama el retrocés del Canvi Climàtic. Entre tota la ciutadania l’hem aconseguit aturar. Tot va començar 10 anys enrere. La Covid-19 va fer que els habitants del Planeta Terra obríssim els ulls i valoréssim com n’és d’important el nostre entorn natural. Durant el confinament de 2020 la mare Terra va respirar i es van començar a revertir els efectes del Canvi Climàtic. Tota la ciutadania i, en especial, els líders polítics mundials, van prendre consciència de la importància de cuidar el nostre planeta. Va ser llavors quan es van començar a fer pactes per afavorir aquest retrocés. El Canvi Climàtic ja està a punt de passar a ser història. Prendre consciència de l’amor i el respecte per la natura i de l’amor i el respecte pels nostres conciutadans, és fruit d’un llarg període sense abraçades i sense petons. Totes les persones d’aquest planeta, sense cap mena d’excepció, van aprendre a donar valor a una cosa tan habitual i mundana com el contacte físic i social. La lluita contra la Covid-19 va fer de la Terra un món molt millor.
L’equip de redacció del Punt de Trobada m’ha plantejat una de les preguntes del milió en aquests temps de pandèmia: Després de la Covid, com veus el futur que ens espera? Ens servirà tot això d’alguna cosa?
Al principi del confinament pensava sovint en la segona història. Suposo que tot plegat va ser un mecanisme de protecció davant de la por al contagi i del fet de passar de 100 a 0 en la meva vida social. La meva intuïció em deia que tot aniria bé, que un nou ordre mundial basat en l’amor i el respecte sorgiria de tot plegat. Crec que els arcs de Sant Martí de la TV i de les xarxes socials potser em van influir una mica. Tanmateix, de tant en tant, la conspiranoia del primer relat venia a saludar. Però després sortia en Miguel Bosé a xerrar sobre les mascaretes i tal i se’m passava.
En fi, que amb tota la sinceritat de què disposo, no tinc ni idea de si tot això ens servirà d’alguna cosa. Bé, rectifico, sí que aquesta pandèmia ens ha aportat algunes coses: el teletreball, la capacitat d’adaptabilitat a noves situacions (això no és per tothom), el negoci de les mascaretes “molones” que crec que no protegeixen massa i el neologisme de l’any, que ha estat “coronavirus”.
Laia Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada