Aquests dies he llegit el llibre de Javier Moro A flor de piel. Us el recomano, em va fer pensar molt en el tema de la vacunació, descobrint a Isabel Zendal i la seva proesa, quan va salpar del port de La Corunya el 1803 amb 22 nens, la majoria orfes. La missió era portar la vacuna de la verola acabada de descobrir als territoris d´ultramar.
El metge britànic Edward Jenner va inventar el primer vaccí contra la verola, inspirat en la tècnica de la variolització, introduïda per Lady Mary. L’experiment de Jenner consistí en la introducció de la verola bovina, procedent d`una pústula d’una camperola que treballava amb vaques, a un nen de vuit anys. Gairebé dos segles després, l`any 1979, l’Organització Mundial de la Salut va proclamar oficialment erradicada la verola a tot el món.
D’aquells anys ja ha plogut molt, com diríem de manera col·loquial, i sabem i tenim molta informació sobre el tema. Un vaccí o una vacuna segons l’OMS és “qualsevol preparació destinada a crear immunitat contra una malaltia estimulant la producció d’anticossos”. Aquesta preparació, una vegada introduïda en l’organisme, indueix una resposta immune específica contra el microorganisme patogen injectat. L’objectiu és crear, com a conseqüència d’aquesta resposta de defensa, una certa memòria immunitària.
Abans de néixer, els nadons ja tenen per la placenta les defenses que necessiten les primeres setmanes contra malalties infeccioses però que van perdent a poc a poc. Aquest fet determina la necessitat de vacunar els infants per immunitzar-los i el moment de fer-ho.
El descobriment de les vacunes i la potabilització de l’aigua són les mesures de prevenció més beneficioses per a la humanitat. Quan parlem de riscos, sempre seran inferiors als seus beneficis, com passa amb tot, la informació majoritàriament és de la Viquipèdia la decisió de posar-la o no, és lliure, és vostra.
Montse Pastor Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada