Quan sobrevolen males notícies, el meu cor, el meu cap, els meus ulls busquen la bellesa allà on sigui o a on jo pugui sentir-la. Quina millor manera de trobar-la que cercant des de dins?
A més d’observar el teu voltant i descobrir-la en les persones i en les coses, pots comptar amb ella dintre dels teus somnis i els teus records. Un lloc on vas ser tan feliç que potser no hauries de tornar-hi per no espatllar la memòria que en tens. Un llibre que no pots oblidar i que ja ha donat els seus fruits en la teva ment. Una melodia vitalista que portes a la teva motxilla sempre i et segueix allà on vas. Un amic que representa per a tu el millor bastió. Un fill de qui t’enorgulleixes més a cada dia que passa...
Hi ha tanta meravella on consolar la teva tristesa que, si només plores, les teves llàgrimes no et deixaran veure més enllà. Un poeta va dir quelcom semblant, sí. Jo hi afegeixo: el dolor, el teu o l’aliè, durarà menys si el mantens envoltat de paraules de suport als qui han perdut algú estimat, si veus una posta de sol, si repeteixes les frases d’una cançó, d’un poema, com si fossin el teu mantra. La bellesa és l’única que et pot salvar. La bellesa et donarà més força per tirar endavant. Al final, somriuràs. I podràs veure les estrelles que deia aquell poeta.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada