Recentment, he rebut bones notícies del president de la Generalitat. I em sorprèn, perquè fa força temps que no li escolto res que m’interpel·li directament. Però aquesta vegada sí: ha anunciat la gratuïtat de l’etapa de P2 de l’educació infantil a partir del curs vinent, o cosa que és el mateix: escola bressol “gratuïta” per als infants de dos a tres anys que tenen la sort de tenir una plaça pública (i una subvenció del 80% per als qui han d’anar a la privada). Escric gratuïta entre cometes perquè ja se sap que, directament o indirectament, la vida és anar pagant. I sort que ho podem fer!
La bona nova, però, m’ha sobtat. Jo encara estava en la lluita per la tarificació social de les escoles bressol i resulta que hem saltat directament a la gratuïtat. I em pregunto, com pot ser que una cosa que fins ara era inassumible, de cop i volta es pugui pagar? Doncs sembla que els números surten i que tot són avantatges per a l’economia. Veiem-ho!
L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona va presentar fa poc temps un estudi sobre l’impacte econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a Catalunya. L’estudi fa una aproximació de quins serien els costos i beneficis de tenir escoles bressol gratuïtes per a totes les etapes (de 0 a 3 anys) i cobrint les necessitats actuals de la demanda a Catalunya (aproximadament un 20% més de les places actuals). En aquesta simulació, els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complet, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. Cal sumar, encara, els 160 M€ que les famílies s’estalviarien de pagar d’escola i que es traduirien en un augment del consum i, de retruc, en un augment de l’activitat econòmica.
Vistos els beneficis, quin seria el cost de tot plegat? Doncs, segons l’estudi de la Cambra de Barcelona, prop de 170 M€ anuals. Sembla un bon negoci, no?
Però és que a més a més, fer el salt cap a un procés d’universalització de l’escola bressol tindria un altre tipus de cost que, al meu entendre, és encara més important: el cost d’oportunitat.
En termes generals, l’escola bressol representa una despesa rellevant per a moltes famílies que, malgrat no tenir una situació econòmica precària, l’assumeixen amb dificultats. Sovint, per estalviar-se-la, les mares deixen de treballar o senzillament no es reincorporen al mercat laboral després de tenir els fills. Això acaba penalitzant la participació laboral de les dones, la seva independència econòmica present i futura (no oblidem les pensions) i contribueix a augmentar la bretxa salarial. Un sistema públic gratuït d’escoles bressol suposaria un cost d’oportunitat per a les dones: a Catalunya, 16.000 dones no haurien d’abandonar el mercat laboral i unes altres 20.000 no haurien de demanar reducció de jornada. Així mateix, com a societat faríem un pas més, de gegant, en la consecució de la plena igualtat d’oportunitats.
A més, la universalització de l’educació infantil també suposaria un cost d’oportunitat per als infants. L’informe PISA demostra que els adolescents que ahir van gaudir de l’escola bressol, avui tenen un rendiment escolar superior. I és lògic, perquè l’estimulació cognitiva i del llenguatge que es produeix a l’escola durant l’etapa de 0 a 3 anys és fonamental per al desenvolupament posterior de l’infant. I no cal dir que l’espai de socialització i cohesió que representa l’escola bressol és especialment decisiu per als infants que provenen de situacions de vulnerabilitat. Caminar cap a una llar d’infants subvencionada és caminar cap a l’equitat educativa plena.
Tot apunta, doncs, que l’anunci de Pere Aragonès ens posa en el bon camí. Jo n’estic segura, però cal acceptar que no tothom pensa igual. Llegint als experts per escriure aquest article m’he topat amb un plantejament totalment diferent: la gratuïtat de les escoles bressol és una mesura justa per al conjunt de la societat? És just que una família que decideix lliurement tenir tres o fins i tot quatre fills, pugui accedir a un sistema educatiu i de salut que paguem entre tots? No seria més just oferir més serveis gratuïts per al primer i segon fill —per exemple el dentista— i que fossin de pagament a partir del tercer fill? Us recomano, per torbador, l’article “La gratuïtat de les escoles bressol: una mesura justa?” de Marçal Girbau. A mi m’ha destarotat, i m’ha plantejat un meló que no sé si em ve de gust obrir.
Vanessa Rodríguez Fornós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada