Un camí “prêt-à-porter”

 Just abans de la pandèmia, tenia previst fer un tastet del Camí de Sant Jaume, el “Camino”. Un tastet gran, tot s’ha de dir. Per celebrar la meva jubilació, i perquè el meu marit m’havia dit allò que “el camí comença a la porta de casa”, i jo hi estava disposada. A terminis, això sí. Perquè de casa a Santiago n’hi ha un bon tros.

Després de la pandèmia, amb dos anys més i amb una agenda de les de jubilada, o sigui, tant o més embolicada que quan treballava, m’he animat a començar a caminar. Sola i sense altra preparació que les consultes a internet i l’assessorament de la Montse i en Sito (què faríem sense vosaltres!), i conscient que, com en tot a la vida, no existeixen les condicions ideals per embrancar-se en una aventura de la mena que sigui. T’hi poses i endavant. Per tant, el passat 31 de maig, després d’una reunió que tenia a Madrid, vaig enfilar cap a Logronyo, amb la meva motxilla nova de trinca, i des de Logronyo vaig començar a caminar, després d’haver arrencat de la meva agenda, amb molt d’esforç, uns quants dies de lleure.

Primera sorpresa: podia fer-ho. Set dies caminant, al meu ritme i a la meva mesura, han comportat unes quantes butllofes que no m’han fet patir gaire i força cansament, és clar. Però res més. Segona sorpresa: podia amb la motxilla (bé, vaig fer trampa un parell de dies davant d’etapes que em semblaven molt llargues i me la vaig fer portar). Tercera sorpresa: els seixantons érem majoria, majoria internacional, tot s’ha de dir, disposats a caminar en una època en què coneguts o amics o bé treballen o bé s’examinen, mentre que els jubilats, homes i dones, tenim mooolt de temps lliure i alguns potser poques obligacions. Deu ser una condició universal, perquè he coincidit amb gent de Nova Zelanda, dels Estats Units, de l’Amèrica Llatina, de Corea, de tot Europa. Només he trobat a faltar africans.

Realment el Camí francès de Sant Jaume és una bona oportunitat per als qui no en sabem gaire. És un camí “prêt-à-porter”: molt ben senyalitzat, molt ben equipat amb tota mena d’establiments per dormir, amb un nombre gairebé excessiu d’apps, de guies digitals i en paper. Amb un entorn preciós i uns itineraris plens d’història i de cultura. Per a gent disposada a córrer molt, per a gent disposada a badar.

Us ho recomano molt. Per viure el moment present. Per retrobar el propi cos. Per desconnectar dels maldecaps del dia a dia. Per reposar. Per gaudir de la bellesa. Per practicar idiomes si us ve de gust. Per fer noves amistats. Per practicar el silenci. 

Mercè Solé