Durant cinc dies he hagut d’acompanyar el meu germà Jordi, que pateix una discapacitat, des de la residència on viu a Sant Boi fins al taller ocupacional Caviga. El mitjà de transport és l’autobús L96, que va pràcticament de porta a porta d’un lloc a l’altre.
Als matins, a l’anada, les coses van bé, i es compleixen bastant els 12 minuts entre autobús i autobús que indiquen els horaris.
Però a la tarda és fatal. Dels cinc dies, tres hem hagut d’esperar entre 15 i 25 minuts, que és una demora que no hauria de ser, però que encara es pot assumir políticament. Però els altres dos dies ens hem hagut d’esperar, cada dia, el mateix temps: una hora i cinc minuts! Més de cinc vegades més que el que preveu l’horari.
Diu que això amb la Mohn no passava, que és cosa d’Avanza. Doncs si és així, que els retirin la concessió, que els multin, que facin alguna cosa, sisplau!
Quina manera de maltractar la gent i de fer-li la vida més cansada i dura! I a sobre, tots diem, i jo també, i és fonamental, que cal potenciar el transport públic i reduir decididament el transport privat. Doncs sí que anem per bon camí!
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada