Espigolant

 

He de reconèixer que pertanyo a l’estès grup d’urbanites (de “federals”, que diria en Josep Pla), que creiem fermament que durant tot l’any es pot menjar de tot i que carn, fruita i verdures neixen per generació espontània a les lleixes dels supermercats.

Per això justament vaig aprofitar l’oportunitat d’afegir-me al grup d’espigoladors que van ocupar-se d’aportar matèria prima al dinar d’aprofitament que es va oferir a les entitats, el passat 10 de juny.

Una iniciativa ben interessant. La Fundació Espigoladors treballa per a l’aprofitament alimentari, a través de diversos projectes: espigolant, és a dir, recollint del camp tot allò que els pagesos no han pogut recollir o comercialitzar per motius diversos; sensibilitzant sobre la necessitat d’aprofitar i distribuir bé el menjar (un 40 % dels aliments produïts no arriba a taula!); distribuint el menjar espigolat entre entitats socials;  i cuinant aliments en perfecte estat que de vegades menyspreem perquè no tenen un aspecte prou fashion. N’han fet una marca: “Es-imperfect”, de molta qualitat i el procés d’elaboració d’aquestes conserves ha permès dur a terme un projecte d’inserció social i laboral per a persones amb dificultats per trobar feina.

Doncs bé, vaig tenir una estrena com a espigoladora, d’autèntic luxe: espigolar cireres, al final de la primavera. No calia ni ajupir-se ni enfilar-se. No ens van obligar a xiular tota l’estona, o sigui que us puc dir que eren ben bones. En vam collir uns dos-cents quilos, que esperem que hauran fet bon profit als comensals del dinar d’entitats.

La pagesa propietària dels cirerers ens va explicar que estaven molt afectats per la sequera, perquè són de secà, que molta de la fruita no es podia comercialitzar per ser massa petita i que probablement uns quants dels cirerers acabarien morint de set. Una pena, certament.

Amb tot els espigoladors vam gaudir molt de l’estona, sobretot els dos més joves, en Pol i la Mar, que transmetien un gran entusiasme i motivaven el grup.

Us recomano molt l’experiència. Si us animeu, us podeu inscriure per a pròxims espigolaments aquí.  A mi em servirà per comprovar d’on neixen les bledes i les patates. Un coneixement fonamental si, com diu la cançó: “és evident que l’home ve de la patata...”

Mercè Solé