dilluns, 15 d’abril del 2024

Parc Gregorio López Raimundo

 



Gregorio López Raimundo (1914-2007) va ser un dirigent del PSUC que va estar molts anys a l’exili juntament amb la seva parella, l’escriptora Teresa Pàmies.

A Viladecans se li va dedicar un petit parc amb la seva plaça, entre els carrers Onze de Setembre i Mossèn Ricard Serrajordia.

Les fotografies són de l’any 1981, i estaria bé poder retrobar-se amb aquests joves i repetir la foto avui.

Jaume Muns

 

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) Pineda litoral, 23 de desembre de 2023

 


Estat de conservació a Catalunya: Preocupació menor. Resident.

El dors, les ales i la cua són de color marró fosc, que contrasta amb els flancs, el pit i el ventre, d’un to gris-canyella molt apagat. La característica principal és una inconfusible cresta triangular, de plomes blanques i negres. El mentó es negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll.

S’alimenta de llavors i d’insectes. En viure en boscos de coníferes, abundants a Catalunya, l’espècie no té cap amenaça significativa.

Eio Ramon

Un Sant Jordi ple d’activitat literària

                     

La celebració de la diada de Sant Jordi és una de les dates més destacades dins de les activitats que desenvolupa la Biblioteca de Viladecans durant tot l’any. Les presentacions de llibres, les xerrades, un concert, conta contes i les novetats editorials més destacades seran les protagonistes enguany de la Jordiada. La programació, que s’ha coordinat des del departament de Patrimoni Cultural, es desenvoluparà tant a l’edifici de la Biblioteca com al pati del Present de Ca n’Amat-Museu de Viladecans i s’allargarà durant deu dies, per poder gaudir així d’una programació extensa i adreçada a tots els públics. No s’ha volgut fixar cap activitat per al mateix dia 23 d’abril per deixar el protagonisme a la ciutadania al carrer en la compra de roses i llibres.

Un dels actes més destacats serà el ja habitual Concert de Sant Jordi, que consistirà en un homenatge a la poeta estatunidenca Mary Oliver, sota el títol El paisatge de Mary Oliver: música, dansa i poesia. L’espectacle estarà a càrrec del grup La Dona del Sac amb les col·laboracions especials de Montse Maestre, poeta i narradora, i Rut Rigat, ballarina. L’actuació, que serà un espectacle multidisciplinari de música, dansa i narració, girarà al voltant del paisatge creat per Mary Oliver que està sostingut per tres grans temàtiques: la natura, l’amor i la crítica a la societat actual. El concert serà dilluns, dia 22, a les 19 hores al vestíbul de la Biblioteca.

Les presentacions de llibres d’autors locals també seran una de les propostes destacades per la Diada d’enguany. Les autores i autors de Viladecans com Montserrat Fernández, Toni Molins, Albert Villanueva, Andrés Oller, Micaela Serrano i Toni Colás ens mostraran la narrativa que es fa des de la nostra ciutat. També hi haurà dues presentacions de llibres, en col·laboració amb la llibreria Els Nous Rals, amb la participació de Jaume Clotet, premi Josep Pla 2024, i Joan Enric Barceló, cantant del grup Els Amics de les Arts.

Pel públic infantil, a partir de tres anys, hi haurà una Hora del Conte extraordinària a càrrec de Mon Mas que narrarà d’una manera molt especial, dinàmica i divertida la llegenda de Sant Jordi.

Per tancar les activitats de la diada de Sant Jordi, el Dado Dorado proposarà una Jugateca de la Diada amb 30 jocs diferents per poder veure i jugar. La proposta està adreçada a infants de més de cinc anys i també hi poden participar els adults.

Aquesta extensa programació d’activitats es pot consultar a l’agenda de la Biblioteca, a les xarxes socials i també a la informació que facilita l’Ajuntament de Viladecans.

A més de les activitats proposades, la Biblioteca de Viladecans disposarà de les últimes novetats editorials tant de novel·les i coneixements per a adults com per a infants i podran ser lliurades en préstec als usuaris.

Digue’m boig

Roger de Gràcia

Barcelona: Columna Edicions, novembre del 2023.

Una historia de salut mental en primera persona. El popular periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix des que van començar els primers símptomes el dia del seu desè aniversari. Un llibre colpidor, ple d’humor i autoparòdia, que és un cant de dolor però també un crit d’esperança per a tanta gent que calla i que ho viu d’amagat.

Si plores com una font

Noemí Vola

Barcelona: Takatuka, 2023.

Tots tenim coneixement dels beneficis emocionals de plorar, alliberem estrès,  ens sentim més lleugers, vaja, que ens sentim millor... Però què passaria si a més, li trobéssim la part pràctica a l’assumpte?

El nostre protagonista, un cuc, se sent trist, i per mirar d’animar-lo el narrador li planteja un munt d’esborrallades situacions on poder obtenir un benefici de les llàgrimes: com ficar-les a una olla per bullir espaguetis, rentar-se les dents, i fins i tot al gos, apagar les espelmes d’un pastís... Però és que en aquest conte, tothom plora, els oficials de policia, els superherois, fins i tot les roques, perquè plorar no té res de dolent. 

Tengo algunas preguntas para usted

Rebecca Makkai

Madrid: Sexto Piso, 2024.

Després del magnífic llibre Els grans optimistes en què tractava els inicis de la sida al Chicago dels anys vuitanta, Rebecca Makkai torna amb aquesta novel·la hipnòtica i molt actual.

En aquest llibre, l’autora reflexiona sobre el gènere del true crime i l’atracció que exerceix sobre tantíssima gent alhora que analitza la seva dimensió ètica. També aborda alguns dels temes més polèmics del nostre temps: el MeToo i la superació només aparent de les actituds masclistes, el poder destructor de les xarxes socials i la cultura de la cancel·lació, així com els mecanismes que articulen la memòria col·lectiva.

Una novel·la que ens demostra que es poden escriure thrillers escabrosos i emocionants d’una manera una mica més ètica.

El rusc de les imaginacions

 

Cada mes d’abril assistim al bonic festeig del llibre i la rosa, la literatura i les flors, la lectura i la primavera: l’estació on la vida reneix tossuda i triomfant, per ser derrotada temporalment per la tardor i l’hivern. El dia de Sant Jordi porta el paisatge dels llibres als carrers sota l’ombra tendra de les fulles dels arbres, com les fruites i verdures d’un mercat de pagès. Potser sembli un miratge, però és mès aviat un oasi de paraules escrites en mig del desert de sorra dels twitters i els whatsapps.

L’ardiaca de la novel·la “Notre Dame de París” de Víctor Hugo, citat a “Nadie acabará con los libros” d’Umberto Eco i Jean Claud Carrière, diu: “Quan comparem l’arquitectura amb el pensament que es fa llibre, que en té prou amb una mica de paper, una mica de tinta i una ploma, ¿qui s’ha de sorprendre que la intel·ligència humana hagi abandonat l’arquitectura per la impremta?” L’aparició del llibre “aquest formiguer d’intel.ligències”, “aquest rusc on totes les imaginacions, daurades abelles, arriben amb la seva mel”

El llibre va néixer al bressol de la impremta, fa cinc-cents setanta anys. És un invent vell, en el seu cas, la seva avançada edat és una virtut. A casa nostra s’amunteguen les cintes, els disquets, els cassets, els CD, els DVD, ordinadors, munts d’invents novíssims que envelleixen a velocitat de Fórmula 1. Se’ns perden arxius al forat negre dels gigues, als suports que caduquen gairebé abans que els iogurts de la nevera. Les memòries artificials són tan poc sólides com la intel.ligència artificial.

Els llibres mai fallen: s’esgrogueeixen, de vegades es perden en llocs inesperats, en prestatgeries que no toquen, però hi són, esperant com una mare per ensenyar-nos, portar-nos la contrària i consolar-nos. Sant Jordi ja no tem el drac, ni les espines de la rosa. Tem els lladres dels temps, que ens prenen aquells instants que podríem dedicar a treure el cap per aquella finestra que ens fa viatjar més enllà de nosaltres mateixos. El llibre.

Text: José Luís Atienza

Foto: Jaume Muns

Celebrem el Dia Mundial de la Salut amb una gimcana per a adolescents

 

Diferents rols de professionals dels CAP de Viladecans preparem una gimcana de promoció de la salut adreçada al públic jove del municipi, per celebrar el Dia Mundial de la Salut. El Grup Motor de Salut Comunitària de Viladecans treballem per aconseguir una xarxa comunitària ben estructurada. És important que la població conegui quines són les condicions que influeixen en la seva salut i pugui accedir a totes aquelles activitats que li poden generar salut. I al fil d’aquesta qüestió, el Dia Mundial de la Salut, els professionals de l’atenció primària dels tres CAP de Viladecans, referents de Benestar Emocional Comunitari (RBEC), nutricionistes, fisioterapeutes, personal d’Atenció a la Ciutadania, infermeria i medicina de família, pediatria, higienistes dentals, treball social i personal d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), organitzem una gimcana amb 266 alumnes de 1r d’ESO dels instituts de Viladecans, a Can Xic. I ho fem de la mà dels referents de Salut Pública i Ensenyament de l’Ajuntament de Viladecans. Perquè aconseguir una xarxa consistent implica la participació de tots els agents del municipi. L’activitat consistirà en una gimcana amb set activitats diferents de salut.

I d’on ve aquesta iniciativa?

La nostra salut està influenciada per nombrosos determinants. S’estima que un 80% d’aquests determinants de salut es troben fora del sistema sanitari. Assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats de gaudir de bona salut, és clau. No hauria de dependre del nostre estatus social o altres circumstàncies relacionades amb la nostra situació econòmica o social. Això és el que vol dir tenir equitat en salut: garantir que els recursos es distribueixin segons les necessitats de la gent. El 1984, l’OMS va revisar la definició de salut i la va definir com “el grau en què un individu o grup és capaç de realitzar les seves aspiracions i satisfer les seves necessitats, així com de canviar o fer front al seu entorn”.

Què són els determinants de salut?

El 1991 Dahlgren i Whitehead presenta un model conceptual on hi ha representats tots els determinants de salut que envolten les característiques individuals de la persona. Els determinants de salut es divideixen en dos grups principals: aquells que no són modificables com l’edat, sexe... i aquells factors que sí que són modificables com els estils de vida individuals, entre els quals s’inclou el consum de tabac o d’alcohol i l’activitat física; les relacions socials; les condicions de vida i de treball; l’alimentació i l’accés a béns i serveis fonamentals, com ara l’educació o els serveis sanitaris. Finalment, es troben les condicions socioeconòmiques, culturals i polítiques. Les principals desigualtats en salut es deriven de les condicions en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Molts dels problemes de salut més rellevants estan influenciats per aquests determinants i per les condicions de vida de les persones, per tant, és molt important incidir en tots ells.

“Divinare”, competició internacional de mèdiums

 

Des de ben petit has tingut certa habilitat per preveure el futur de la gent. Fascinat pel món del Tarot, vas començar a practicar el seu funcionament amb els teus coneguts. Sigui com sigui, el que deies semblava tenir sentit per a ells i acabava succeint, d’una forma o d’una altra. A la llarga, vas voler dedicar-te a aquest món de forma més professional. Ara et trobes en un hotel luxós de Londres, en la gran final de la Primera competició internacional de mèdiums. ¿La guanyaràs per obtenir el premi de 1.000 lliures que donen? ¿Sabràs endevinar quantes cartes de cada color hi ha en cadascuna de les rondes?

T’explicaré el joc com si fos per a una partida de quatre jugadors, ja que amb dos i tres varia una miqueta. Per començar, es posen els quatre taulers al centre del àrea de joc. Després, tria un dels quatre personatges que hi ha i agafa les fitxes de predicció corresponents. Per preparar una ronda, posa una de les teves fitxes de predicció en cada casella central de cada tauler. Ja per últim, agafa les 36 cartes, remena-les i reparteix-ne 6 a cada jugador. Sobraran 12 cartes. Això és normal. Simplement es deixen a part.

El joc dura quatre rondes. En cadascuna el jugador inicial serà el següent en sentit horari respecte a l’anterior. Un cop fetes les quatre rondes, la partida finalitza. L’objectiu en cada ronda és intentar endevinar quantes cartes hi ha de cada color, tenint en compte que en la baralla hi ha en total: 6 cartes vermelles, 8 cartes blaves, 10 cartes verdes i 12 cartes grogues. D’aquestes 36 cartes, 12 es deixen a part durant la preparació de cada ronda, tal i com s’ha explicat anteriorment. Per tant, és probable que en alguna ronda no hi hagi cap carta vermella, per exemple.

Al començament de cada ronda tens 6 cartes a la mà. D’aquestes sis n’has de passar tres al jugador de la teva dreta. La resta de jugadors faran el mateix, així doncs, rebràs tres cartes del jugador de la teva esquerra. Ara coneixes 9 cartes de les 24 que hi ha en joc en aquesta ronda. Has d’intentar recordar, també, quines has donat al jugador de la teva dreta. Arribat a aquest punt, comença el jugador inicial de la ronda actual i es procedeix en sentit horari. En el teu torn has de fer dues coses:

 1. Jugar una carta

Tria una carta de la teva mà i posa-la a sota del tauler corresponent. Totes les cartes que hi hagi a sota d’un tauler s’han de veure per saber quantes n’hi ha en tot moment, per tant, posa-les superposant-les a sobre de les anteriors.

2. Moure la teva fitxa de predicció

Si has jugat una carta blava, has de moure la teva fitxa de predicció situada al tauler blau. Si has jugat una carta groga, ho fas en el tauler groc. I així funciona. Pots posar la fitxa de predicció en qualsevol casella del tauler que no estigui ja ocupada, tot i que la central pot ser compartida amb la resta de jugadors.

Procedeix d’aquesta manera fins que arribis a tenir 4 cartes a la mà. D’aquestes 4 cartes, passa’n 2 al jugador de la teva dreta. La resta fa el mateix, així que reps també 2 cartes d’aquell que tinguis a la teva esquerra. Després, la ronda continua de forma normal. Vas jugant torns quan et toqui fins que arribis a tenir 2 cartes a la teva mà. En aquest moment en dones 1 a qui tinguis a la teva dreta i també en reps 1 de qui tinguis a la teva esquerra. La resta de jugadors torna a fer igual. Arribat a aquest punt, la ronda segueix amb normalitat fins que tothom hagi jugat totes les cartes de les seves mans.

Ara s’ha de comprovar la puntuació. Selecciona un tauler i compta quantes cartes hi ha a sota.

Si tens la teva fitxa de predicció en el número corresponent, has fet una predicció exacta i reps 3 punts. Un exemple d’això seria que hi hagués sota el tauler blau 5 cartes i tenir la teva fitxa en el tauler en el número 5.

Si tens la teva fitxa de predicció en un número adjacent al corresponent, reps 1 punt. Per exemple, hi ha 8 cartes sota el tauler groc i tens la teva fitxa de predicció en la casella que marca el número 7.

Si tens la teva fitxa de predicció en una casella que no és la corresponent ni una d’adjacent, perds un punt.

Si tens la teva fitxa de predicció en la casella central del tauler, no reps ni perds punts.

Puntuat un tauler procedeix d’igual forma amb la resta. Has de saber, no obstant, que en algunes caselles hi ha bonus simples i bonus dobles. Els primers s’identifiquen amb un cercle vermell i els segons amb dos cercles vermells.

Si tens la teva fitxa de predicció en la casella del tauler corresponent al número de cartes que hi ha a sota d’ell, i aquesta casella té un bonus simple, reps 4 punts en comptes de 3. Si la casella té un bonus doble, reps 5 punts.

Si tens la teva fitxa de predicció en una casella adjacent a la corresponent al número de cartes que hi ha a sota del tauler que estàs puntuant, i aquesta casella té un bonus simple, reps 2 punts en comptes d’un. Si la casella té un bonus doble, reps 3 punts.

Si la teva fitxa de predicció està en una casella que no es la corresponent al número de cartes que hi ha a sota del tauler que estàs puntuant ni una adjacent, i conté un bonus simple, perds 2 punts en comptes d’un. Si la casella té un bonus doble, perds 3 punts.

Un cop s’hagin puntuat els 4 taulers, la ronda finalitza i se’n prepara una de nova. Després de la quarta ronda, la partida acaba.

Divinare va ser el primer joc que vaig provar a la botiga Ziggurat Jocs que hi havia ja fa temps a Castelldefels. De fet, la còpia que jo tinc, com a curiositat, és aquella que vaig jugar allà, la qual vaig comprar de segona mà quan l’home va tancar el negoci. Tot i que no és un títol destacable a nivell mecànic, sí que crida molt l’atenció per l’estètica que té. Al final no deixa de ser un joc de memòria al que li agrada jugar amb una mica d’estadística.

Des de el meu punt de vista, la seva gràcia radica sobretot en saber jugar les últimes cartes de la mà de cada ronda. Cada carta que tinguis tard o d’hora l’hauràs de jugar per nassos, provocant que hagis de moure, t’agradi o no, les fitxes de predicció en els taulers pertinents. Llavors, això pot provocar que moguis una fitxa de predicció en un tauler en el qual la tenies ben col·locada, i així perdis punts. No obstant, també pot succeir el contrari, que la moguis a una casella més bona... En definitiva, és tracta d’això, d’intentar “endevinar” quantes cartes de cada color hi ha al final de cada ronda, fent una mica de predicció. Afegir, també, que sempre has d’estar al aguait amb les cartes que vas donant al jugador de la dreta i les que reps de qui tinguis a la teva esquerra, perquè ajuda força a preveure el resultat final. Aquí és on entra la mecànica de “memory” que té el joc.

És una llàstima que actualment costi de trobar per estar pràcticament exhaurit de tot arreu. Esperem que en facin una reedició algun dia...

Cristian Becerra

"El Dado Dorado"

Mares

 

Hi ha dones que no poden ser mares, i la tècnica els permet arribar a ser-ho. Hi ha dones que són mares a desgrat seu. Hi ha mares que ho són d’una reina o d’un rei, ja siguin el Jesús dels cristians o la reina d’Anglaterra.

Hi ha mares que no defalleixen fins a salvar els seus fills del seu trist destí en un país de normes estrictes i feudals. Hi ha dones que es transformen en mares després d’una passió que els encén la vida i els arrasa el cor, una passió que surt corrents quan fa olor de responsabilitat.

També hi ha mares rivals de les filles, i a la inversa. Rivals que ara es barallen i després d’hores, o al minut següent, són les amigues més amigues de l’univers.

Per descomptat, hi ha les dones enamorades de manera malaltissa dels seus fills, que poden aconseguir que aquests arribin a assassinar els seus pares. Sí, mares tràgiques. I altres mares que escandalitzen la hipocresia regnant. Sempre regnant.

Mares d’extrems. Dones obsessives, perilloses, de malson nocturn i diürn, que transformen l’entorn a la seva conveniència i fan febles els seus fills: sempre dependents, sempre inútils a prop seu.

I mares coratge que enalteixen aquest rol de les dones, necessari. Dones mares exemplars que fan créixer la simpatia i l’afecte allà on passen. També matrimonieres, sí, encara n’hi ha, continuen. Fins i tot entre les nenes que juguen a unir parelles i crear malentesos i confusions d’amor.

Hi ha mares que callen, mares que atorguen amb el seu silenci davant de males accions. Perquè protegir el fill en una bombolla és fàcil. El més difícil és fer-lo fora al món i amb criteri. Hi ha mares engabiades a les quatre parets circulars del seu cervell. D’aquí no en surten. No coneixen res més, ni una manera diferent d’actuar. La seva vida està gairebé acabada, perquè no són capaces de trobar una sortida dins de la seva imaginació. Creuen que els daus ja han estat tirats. Però s’equivoquen.

Com totes les dones i mares que no veuen solucions al final del túnel. Com totes les que no demanen ajuda a altres dones, a altres mares. Les que no lluiten per sortir de la soledat i el buit, ni saben com fer-ho.

Mares, dones, dones mares, mares dones. I més que no es reflecteixen en aquestes lletres. Dolces, fortes, intrèpides, dolentes, bones, originals, clàssiques, serioses o sempre somrients. Va per totes elles. També per les no-mares. I pels homes que també són o volen ser-ho. Per a tots ells.

Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com

Fluorescents. Castellers de Viladecans

 

Qui som, d’on venim i a on anem

Som una colla castellera al Baix Llobregat, més concretament a Viladecans, que es va fundar l’any 2012.

Com en qualsevol colla els primers anys sempre és dur donar-se un nom i destacar, més encara si venim del Baix Llobregat perquè aquesta tradició no és tan vista com en altres parts de Catalunya, per la nostra mala sort quan vam començar a crèixer una mica va aparèixer la còvid-19 fent així més complicada la nostra descendència i per culpa d’això, la colla gairebé es desmunta però gràcies al treball en equip de la colla vam fer que això no succeïs, plantejant llavors nous reptes, com arribar on estem ara.

Alçant-nos cap al cel

Des del 2012 fins a l’actualitat els Castellers de Viladecans hem presenciat una fascinant evolució, on a l’última gesta del 2023 vam poder aconseguir les millors xifres en la història dels Fluorescents, marcant un moment històric i aconseguint ser dels primers en la gamma de castells de sis, destacant el nostre Pd5, 2de6 i 5de6 que ens va fer posicionar-nos molt a nl dalt quant a punts ens referim i en quant a colla va ser una transcendència important per unir-nos més com a família.

Pel que fa a tradició i cultura, la nostra colla ha donat al poble un gran valor d’unitat, col·laboració i demostrant una gran força, equilibri i conscienciant així la nostra gent que som molt més que un espectacle i que gràcies també a ells per venir a cada diada a ajudar-nos podem ser on sóm ara.

A nivell de superació, a mesura que el grup va créixer també ho va fer la nostra ambició i la nostra recerca de nous reptes constant ens ha portat a completar i explorar terrenys que no havíem imaginat i amb la constància aplicada, vam marcar un rècord emocionant posicionant a la colla a un estatut important on es reflecteix l’habilitat, la dedicació i la determinació aplicada.
I com que encara no en tenim prou, seguim rumiant un futur prometedor on hem començat a treballar per pujar un pis més i continuar escrivint la nostra història.

Llavors podriem dir que la nostra història com a Fluorescents de Viladecans acaba de començar per pressionar a totes les ciutats, sent testimonis de la perseverança aplicada, la passió i el poder de la col·laboració i treball en èquip.

Fluorescents de Viladecans

Viladecans, Ciutat esponja

 

En el darrer número de Punt de Trobada, a l’article titulat Quan s’acabarà la sequera?, s’explicava des d’un punt de vista científic la sequera tan severa i atípica que estem vivint, un senyal més del canvi climàtic en què estem immersos i que ens afecta de ple a la Mediterrània, i en particular l’occidental, en la qual es troba Viladecans. En aquest article deixem la ciència i anem a la política local, per exposar breument com Viladecans és pionera en l’adaptació a aquest nou patró pluviomètric, amb sequeres més freqüents i més persistents, i l’aprofitament de l’aigua de pluja.

L’any 2008 Viladecans va aconseguir finançament dels Fons de Cohesió de la Unió Europea per iniciar un projecte pioner a Catalunya i Espanya, ja amb la visió de que la sequera del 2007-2008 no seria una anècdota, sinó una realitat incòmoda i freqüent. El projecte tenia per objectiu iniciar la creació d’una xarxa separada d’aigües pluvials, que recollís l’aigua de pluja que cau sobre la ciutat i la incorporés a l’aqüífer, en comptes de conduir-la a la xarxa del clavegueram, i no emmagatzemar-la i aprofitar-la. La idea és ben senzilla, i respondria a una pregunta que qualsevol infant podria formular-se: ¿i si recollim l’aigua de pluja, l’emmagatzemem i la fem servir quan ens calgui? Aquesta xarxa pluvial independent té actualment 35 km de longitud al llarg de la ciutat, i permet conduir l’aigua que precipita a la ciutat, a les teulades i carrers, a l’aqüífer, a través de tres pous municipals que tenen boca al parc de la Marina, al carrer de Jaume Balmes i a l’Avinguda dels Germans Gabrielistes, i dos punts de connexió més, situats al parc de Mas Ratés i al parc del Torrent Ballester (a Antonio Machado i al barri de Llevant també en tenen a punt de ser operatius). El reg de gairebé tres quartes parts de les zones verdes de la ciutat es fa amb aquesta aigua de pluja a través de la xarxa pluvial, i el 100% de la neteja urbana. Això és important, ja que hi ha un increment d’aigua en el nou contracte de neteja urbana, amb l’inici d’aquest mes d’abril dels tan esperats baldeigs a pressió nocturns de freqüència diària dels carrers. L’aigua que es fa servir és de la pluja recollida en les teulades i carrers de la ciutat.

Posem una mica de dades, per veure el potencial de la xarxa, fins i tot en un cas de sequera com l’actual. L’any 2022 es van fer servir 150.000 m3 d’aigua de pluja per a la neteja i el rec, és a dir, 150 milions de litres d’aigua. És molt o poc? A l’article del PdT a què fèiem esment al començament, Quan acabarà la sequera?, es pot veure com l’any 2022 van precipitar sobre Viladecans uns 400 mm, és a dir, 400 l/m2, que és un terç menys del que hagués sigut normal. Imaginem 1 km2 de superfície urbana, dels 20 km2 que té el terme municipal, i que és inferior a l’extensió de tota la trama urbana on es recull aigua de pluja. Sobre aquest 1 km2 de superfície urbana van precipitar un total de 400 milions de litres d’aigua, és a dir, més del doble de la que es va fer servir per al reg i la neteja viària. Recordem que la pluja mitjana a Viladecans no és de 400 sinó de 600 l/m2. Per tant, l’aigua de pluja, ben canalitzada i emmagatzemada a través de la xarxa pluvial, pot satisfer totes les necessitats hídriques de rec i neteja viària actuals i possiblement futures de la ciutat, sense necessitat de recórrer a l’aigua potable ni a la de l’aqüífer que no provingui de la xarxa pluvial.

Així doncs, Viladecans és una ciutat capaç de retenir i emmagatzemar l’aigua de pluja, com una esponja. Això li permet plantejar-se projectes com la naturalització de la ciutat i arribar als 30.000 arbres urbans el 2030, que ajudin a la captura de carboni a l’hora que es redueixen de forma ràpida les emissions, tenir una ciutat més saludable i adaptada al canvi climàtic, amb espais climàticament més confortables. És la missió per esdevenir una ciutat neutra de CO2 el 2030.... però això serà motiu d’un altre article.

Jordi Mazon

Percusión Sankofa

                                                 

Nuestra asociación nació en 2019, en la población de Viladecans. Surge de una idea entre un grupo de padres/madres, para poder hacer una actividad didáctica, cultural, creativa, comprometida, con sus hijos e hijas, de manera que fuese una actividad que uniese a grandes y pequeños, y que nos llenara de aprendizaje, tanto a nivel intelectual, como a nivel social.

Una actividad donde los chic@s y mayores pudiésemos compartir la misma afición por la música, en este caso, la misma diversión por los ritmos de percusión que nos ofrecen los diferentes instrumentos musicales.

En nuestra asociación podrás aprender a tocar diferentes instrumentos como el agogo, tamborín, repenique, caja, surdo, cortador…

La batucada es un grupo de percusión y como tal despierta el sentimiento de unión, de equipo, en el que todos los miembros son igual de importantes, y está demostrado que la práctica musical en niños, jóvenes y adultos tiene grandes beneficios, destacamos algunas:

Promueve la actividad motora.

Enseña el valor de conseguir metas.

Cultiva la concentración y la escucha focalizada.

Estimula la imagen propia y la seguridad en sí mismo.

Inspira la autosuficiencia y el aprecio por el trabajo en equipo.

Desarrolla la creatividad y la puesta en práctica de la misma.

Nuestro objetivo es aprender juntos, en equipo, los diferentes ritmos de percusión de raíces africanas y brasileñas (salsa, samba, reggae...) y que disfrutemos de ello en el camino. Recomendamos esta actividad para todo aquel que tenga ganas de pasarlo bien y aprender percusión a partir de los 10 años en adelante.

Nos gusta participar de los eventos que la ciudad de Viladecans y otras poblaciones nos ofrecen. Como Carnaval, Cabalgata de Reyes, Eventos deportivos, Fiestas mayores.

Nos encuentras presencialmente en Viladecans, los sábados en los ensayos de 11:00h a 13:00h en Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.

Puedes echar un vistazo a nuestras redes sociales:

Instagram: @sankofapercussio

Facebook, Twitter o Tiktok.

Si te animas el próximo sábado 27 de abril hemos preparado un taller de Sant Jordi para que nos conozcáis… Apúntate en nuestro correo:

associaciopercussiosankofa@gmail.com

Juan de Dios Ruzafa

El Baix Llobregat recupera la Via Mercadera, el seu segon camí de Sant Jaume

Viladecans torna a tenir un traçat jacobeu a tocar. Des del febrer passat, dues entitats, l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Viladecans i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Barcelona, duen a terme un projecte de recuperació i divulgació de la Via Mercadera, artèria emprada des de l’edat mitjana pels pelegrins en el seu viatge a Santiago de Compostel·la. Amb la reactivació d’aquest sender històric, la comarca del Baix Llobregat ja compta amb una nova opció per a arribar a la tomba de l’apòstol, juntament amb el Camí de Sant Jaume del Llobregat. A més, és un dels tretze camins jacobeus oficials a Catalunya.

Orígens romans

La Via Mercadera ressegueix l’antic Camí Ral, que connectava la ciutat de Barcelona i Santa Coloma de Queralt passant per municipis com Sant Boi de Llobregat, Olesa de Bonesvalls i la Llacuna. L’origen es remunta a l’època romana, quan va consolidar-se com una via secundària essencial. Amb el temps, la localitat de la Granada va ser un punt clau de la xarxa viària del Penedès, atès que enllaçava amb la Via Augusta i l’Strata Francisca.

La seva importància creixent té a veure amb la presència d’un mercat actiu des del segle ix, un dels més antics de Catalunya. Ja al segle xi, la Via Mercadera era coneguda com la carrerada del Penedès i servia per transportar els ramats cap a zones de pastura i per dur el bestiar de carn a Barcelona. La denominació Via Mercadera es va popularitzar al segle xiv, quan va esdevenir la ruta preferida pels comerciants que viatjaven cap a l’interior de la península per negocis. Les persones que la transitaven procedien generalment d’allò que avui és Itàlia, desembarcaven al port de Barcelona i participaven en fires com les de Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, la Llacuna o Santa Coloma de Queralt. L’existència d’hospitals medievals de pelegrins, com el de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls (foto), acredita que la Via Mercadera era freqüentada pels fidels que es dirigien cap a Galícia.

El traçat oficial de la Via Mercadera fa un total de 127 km, distància que en separa el lloc d’inici –la plaça de Sant Jaume de Barcelona, prop d’on s’ubicava el fòrum romà de Barcino– del d’arribada, Cervera. Des de la capital de la Segarra, es pot continuar el pelegrinatge per l’anomenat Camí Català de Sant Jaume, que passa per Lleida i s’interna a l’Aragó per Fraga.

Caminades populars

Per donar a conèixer la història i el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la Via Mercadera, l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Viladecans i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Barcelona faran durant la primavera un treball de camp que els permetrà avaluar l’estat i la dificultat tècnica del traçat. Un cop finalitzades les prospeccions, totes dues entitats organitzaran, conjuntament amb altres associacions jacobees de les comarques barcelonines i a partir de l’estiu, caminades populars consistents en etapes curtes d’entre deu i quinze quilòmetres aproximadament, obertes a tothom. Amb l’objectiu d’afavorir-ne la participació, les persones assistents només n’hauran d’abonar les possibles despeses de transport a l’anada i la tornada.

Més endavant, les dues entitats contemplen altres accions, com les tasques de senyalització del traçat o la publicació d’una guia que ja es troba en fase d’edició. Per a més informació sobre el projecte i les dates definitives de les sortides (encara per determinar), les persones interessades poden enviar un correu electrònic a acsj.viladecans@gmail.com (Viladecans) o bé a amicscamisantjaume.barcelona@gmail.com (Barcelona).

Cèlia Roca Martín

Per què cal anar a votar el proper 12 de maig?

 

Com fem altres cops que hi ha eleccions, hem cregut que seria bona cosa demanar a les diverses formacions polítiques quins són els seus plantejaments de cara a la nova legislatura. I amb aquest objectiu, hem enviat als responsables viladecanencs de les diverses formacions presents al Parlament, que ens contestin a aquesta triple pregunta: “¿Per què creus que cal anar a votar el proper 12 de maig? ¿Què ens hi juguem? ¿Quines són les vostres prioritats en aquestes eleccions?”. Aquí teniu el que ens han contestat, posat en el mateix ordre en què ho hem rebut.

Acabem amb el malson

El dia 12 de maig de 2024 els catalans tenim l’oportunitat de votar pel benestar, el seny i el futur de Catalunya. La convocatòria electoral feta per “sorpresa” el 13 de març ens proporciona l’eina necessària per posar casa nostra al lloc que es mereix: al capdavant d’Espanya i com a regió destacada a Europa. Això es pot aconseguir si deixem de banda les derives independentistes que són les que la gran majoria dels catalans no volem. És aquesta qüestió la que marcarà el futur de la ciutadania catalana que ha de pensar, seriosament i responsablement, el vot que finalment dipositarem a les urnes la jornada electoral. Som conscients dels neguits i els dubtes que poden tenir els votants tradicionals del PSC. Però els convidem a analitzar el comportament que aquesta formació està tenint en els darrers anys. Tot indica que votar PSC, JxCat, ERC o ECP es la mateixa cosa y va en la mateixa direcció. Si estimem Catalunya i Espanya hem d’anar a votar amb les coses clares i, malauradament, el PSC no és un partit integrador ni constitucionalista.

El dia 12 de maig ens hi juguem el present perquè posem en risc la tranquil·litat per fer front a moments molt difícils. L’economia s’enfronta a incerteses nacionals i internacionals que tan sols podrem afrontar si som forts i comptem amb el recolzament d’un gran país. Si no som capaços de solucionar aquest present difícilment podrem encarar el futur amb garanties que les properes generacions prosperin en la mesura que ho han de fer, sobretot si no som capaços d’abordar els temes que realment afecten la ciutadania. Pel que fa al passat estem dilapidant l’herència que ens han llegat els nostres pares i avantpassats. Molts d’ells van venir a Catalunya per donar-se una oportunitat i donar l’oportunitat a la terra que els acollia. Entre totes aquelles persones es va aconseguir fer de Catalunya un referent arreu del món. No podem malversar tot aquest capital històric que ens pertany i ens fa sentir orgull de ser el que som: espanyols de Catalunya.

El dia 12 de maig ens enfrontem a reptes que hem de solucionar urgentment. Per a nosaltres es prioritari treballar en la recuperació del dinamisme econòmic que s’ha anat destruint des de la deriva independentista. És per això que s’ha d’acabar amb la inseguretat jurídica que ha provocat la marxa de moltes empreses i que animarà noves inversions. Les polítiques i iniciatives que afecten al jovent son fonamentals: s’han d’impulsar projectes que evitin la fuita de talent fora de casa nostra; s’han de dissenyar oportunitats professionals adaptant els plans d’ensenyament i estudis reglats, tant en graus formatius com en estudis universitaris, i on el castellà tingui el paper que li correspon; s’han abordar polítiques d’habitatge que afavoreixin la independència del jovent sense haver de marxar lluny dels seus pobles o ciutats i que els permeti encetar un projecte vital autònom i autosuficient per realitzar-se com persones. Sense una economia forta és impossible mantenir un “estat del benestar” que en pocs anys tindrà grans reptes a superar. Els serveis sanitaris han de recuperar els estàndards de qualitat que tenien en anys passats. L’envelliment de la població és una realitat i s’han de donar solucions a demandes que ja estan sobre la taula. S’han d’implementar polítiques de natalitat eficients i eficaces que garanteixin la substitució generacional. També hem de cercar l’equilibri entre el progrés i el respecte pel nostre entorn sense descapitalitzar ni deixar enrere ningú. És difícil però units ho aconseguirem.

El dia 12 de maig ens hi juguem més del que ens hi havíem jugat en altres ocasions, posem el cap per davant del cor: ens hi juguen el futur.

Fina Redondo (PP)


Volem acabar la feina que vam començar

Per què que cal anar a votar el pròxim 12 de maig?

És una nova oportunitat per decidir el futur del nostre país emmarcat en unes circumstàncies diferents.

Caldrà triar entre els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació i adscriure Catalunya en el concert de les regions espanyoles, com una comunitat autònoma més on el que abans eren els elements que configuraven la seva identitat nacional es converteixin en expressions pintoresques i singulars de la varietat regional espanyola, i els qui volem acabar la feina que vam començar perquè Catalunya sigui reconeguda en el concert de les nacions independents del món i pugui oferir als seus ciutadans el model de societat i el futur de progrés i llibertat que cap dels règims polítics espanyols no ha estat capaç d’oferir fins ara.

I en conseqüència, en aquest moment de tria decisiva en què tenim davant nostre una oportunitat de represa, de relligar novament, d’impulsar, d’aixecar Catalunya i treure-la de la letargia paralitzant de tants anys de divisió i repressió per un costat i d’estèril conformisme dialogant per l’altre, hem de bastir un projecte de lideratge clar, ambiciós i sense complexos, que parli de tu a tu amb l’Estat i tingui una veu pròpia reconeixible internacionalment.

Què ens hi juguem?

Aquestes eleccions van de decidir o que decideixin per tu.

Dels milers de milions que s’han deixat d’invertir a Catalunya, i els milers de milions que s’han invertit de més del previst a Madrid, l’única certesa que tenim és que no disposem de la clau de la caixa per recuperar-los, perquè la nostra clau encara és a Madrid.

Ens hi juguem fer de Catalunya una terra rica, sostenible, plena d’oportunitats i referent al món. Recuperar el somni de ser un país lliure, que no vam poder culminar.

Ens hi va també la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua.

Quines són les nostres prioritats en aquestes eleccions?

La nostra prioritat són les persones que viuen a Catalunya. I per a millorar la vida dels catalans calen recursos.

No podem permetre que marxin recursos per a millorar sanitat i educació a altres territoris mentre al nostre país tinguem llistes d’espera llarguíssimes per a proves diagnòstiques i intervencions que millorarien la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Ni mentre tinguem uns resultats en educació que no ens posin al capdavant dels resultats d’Europa. Tampoc podem tolerar tenir una xarxa de rodalies que falli dia sí dia també i que sigui un entrebanc per a la qualitat de vida, per a la conciliació familiar i per al medi ambient. També necessitem millorar la qualitat de vida i la seguretat, i hem d’atacar la multi-reincidència. De la mateixa manera, hem d’abordar la situació de persones dependents i de persones en riscos d’exclusió social i d’accès a l’habitatge.

Aquesta independència econòmica ens donarà l’oportunitat d’oferir als ciutadans de Catalunya el país i la qualitat de vida que es mereixen. També recuperar el bon govern i la bona gestió amb responsabilitat i compromís.

Per nosaltres aquest futur de progrés és impossible dintre del marc de l’Estat Espanyol, només serà possible seguint fent passos importants per tenir la capacitat de culminar el procés d’independència.

Aquestes eleccions són també una oportunitat per acabar la feina. Tenim a les mans restituir la institució de la presidència de la Generalitat, que ens va anul·lar de forma injusta i forçada el 155 i anar cap a la independència per així tenir veu pròpia a Europa i al món.

Esther Lligadas (Junts)


Ara toca Catalunya

 Aquesta convocatòria electoral torna a ser estranya, ja que no afrontem unes eleccions “que toquen”, sinó que anem a les urnes per la incapacitat del govern de Catalunya de sumar els suports necessaris per aprovar els pressupostos, que com tothom sap, és l’eina principal per governar. De fet, a Catalunya ja ni recordem un mandat amb una durada normal i portem una gran acumulació de ritme inestable.

Aquesta situació és molt llarga. Portem deu anys governats per idees que han prioritzat la inestabilitat i la idea d’independència en contra de l’estabilitat econòmica, la pau social i l’avenç en el qual de veritat és important. I això no és pas una opinió; és una realitat. Tots els índexs que mesuren l’evolució social econòmica i laboral estan pitjor que temps enrere. El mercat laboral i la fuga d’empreses ha estat una constant. La ciutadania ha perdut serveis i la inestabilitat política ha propiciat un govern desorientat.

Ara és el moment! La pregunta és si volem continuar amb aquesta deriva o volem girar full i centrar els esforços en unir als catalans i catalanes entorn un govern fort i estable, que prioritzi la millora dels serveis públics? Els i les socialistes sabem que Catalunya no pot esperar més. Actualment, ens trobem a la cua dels resultats educatius, del sistema de salut, de les infraestructures hídriques o les energies renovables de tot l’Estat Espanyol.

Nosaltres tenim les prioritats molt clares, i vull aprofitar l’oportunitat que el Punt de Trobada de Viladecans ens ofereix per explicar clarament a què ens dedicarem si governem el país.

El més important: GOVERNAR PER TOTHOM. No hem sentit en els darrers anys això per part dels diferents governs independentistes, que només han posat les institucions al servei d’un únic tema: la independència. Nosaltres representarem els interessos de tothom. Sense mirar el passat, sense tenir diferències per l’origen o la llengua que parli cada persona. La nostra proposta és reconstruir i recuperar el sistema públic català. Un sistema al capdavant de l’Estat i referent en Europa.

PROCURAREM ESTABILITAT; lideratge per centrar els reals problemes de la ciutadania catalana. Millorarem l’Educació, el sistema públic de Salut, més residències per a la gent gran i una gran inversió en energies renovables per poder fer front a l’emergència climàtica sense deixar ningú enrere. No vull oblidar fer un especial èmfasi a recordar que vivim l’episodi de sequera més greu dels darrers anys i que això només es pot combatre invertint en infraestructures de país per no tornar a estar en aquesta situació.

Catalunya no es pot permetre més anys de donar tombs, Catalunya ha de tornar a les coses importants. Els interessos dels partits que han governat els darrers anys ens han aturat. Ara cal un govern que uneixi i ens serveixi. Que ens aporti esperança. És el moment de la democràcia i la ciutadania, és el moment dels serveis públics de qualitat.

El pròxim dia 12 de maig la gent tindrà la paraula per promoure aquesta alternança tranquil·la, rigorosa i estable.

Ara toca Catalunya, el millor de Catalunya està per venir!

Gisela Navarro (PSC)


Hi guanyes tu, hi guanya tothom

El dia 12 de maig tornem a estar convocats a les urnes. I si bé podem estar temptats de quedar-nos a casa per esgotament, cal recordar com d’important és votar. Portem diversos anys convulsos a nivell electoral, amb resultats complexos de gestionar a l’hora de conformar governs, amb repeticions i avançaments electorals que incrementen el cansament, i amb una crispació general que allunya a la ciutadania. Però precisament per tot això, és més important que mai fer sentir la nostra veu, recordar com de difícil va ser aconseguir el dret a vot de tota la ciutadania i tenir clar que si nosaltres no anem a votar, n’hi ha d’altres que sí que hi aniran segur.

Estem vivint un període d’involució de drets i revifalla de populismes i extremes dretes. Ens hi juguem tant, que ens ho juguem pràcticament tot. En aquestes eleccions es presentaran dos partits d’extrema dreta i un de dreta extrema. Tant és en quina bandera embolcallin els seus discursos buits, els seus objectius són els mateixos, en resum, limitar drets, excloure els més febles i afavorir els privilegiats. Ens juguem que aquestes forces siguin determinants en el proper Parlament de Catalunya, o que esdevinguin forces residuals.

Però també ens juguem altres qüestions igualment importants. Aquestes eleccions també hi ha un pols entre velles receptes i noves. És a dir, seguir amb l’aposta per macroprojectes com el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport o beneficiar l’economia especulativa, o bé lluitar contra projectes que devoren la nostra manera de viure, els nostres valors i el medi ambient, així com promoure la qualitat en el treball i l’economia productiva. La vella recepta del predicar molt o la nova del demostrar amb dades. Decidim entre grans proclames que falten a la veritat o gestió eficient i compromís amb la ciutadania.

Aquests dies estem sentint afirmacions com que l’actual govern, format de manera íntegra per ERC, està a favor del Hard Rock, que ha retallat en drets, que volia privatitzar la sanitat o que els pressupostos no eren expansius. Qui fa aquestes afirmacions menteix. I ho fa a consciència. O desconeix la realitat i encara és pitjor. Aquest és un altre element que ens juguem aquestes eleccions. Entre qui menteix i està disposat a enganyar la ciutadania, i qui diu la veritat malgrat a vegades aquesta sigui incòmoda i tingui un cost. Nosaltres, definitivament, preferim tractar la ciutadania de tu a tu, sense enganys ni embuts. I així s’ha demostrat quan hem batallat per l’amnistia, però també quan s’ha hagut d’explicar que amb els recursos actuals no arribem a tot allò que voldríem. Però mentrestant, trobem un relat pervers que ha arribat a donar a entendre que ERC és culpable de la sequera però que la presència expansiva del català a les plataformes digitals és per generació espontània.

Mentre alguns despisten amb grans proclames i mentides, les nostres propostes es resumeixen en les sigles del nostre partit, que tenen més de 90 anys: Esquerra, Republicana i de Catalunya. És a dir, pensar en tota la ciutadania i els nostres drets, gestionar en base als valors republicans i defensar el nostre país i la seva llengua. Tal i com hem demostrat els darrers anys, en què sota el mandat del president Pere Aragonès s’han duplicat les millors xifres dels caps de govern que el van precedir: 316.000 nous llocs de treball, 45M€ en producció audiovisual, 9.590 nous docents i 24.111 personal sanitari contractat. Quatre xifres (entre moltes altres) que demostren que el govern republicà fa guanyar a tothom.

Bàrbara Lligadas (ERC)


Dos models de país

A les eleccions de l2 de Maig ens hi juguem el present i el futur de Catalunya. En aquestes eleccions s’enfronten dos models de país. Al model que proposem els Comuns, situem al cor de les polítiques del nou govern l’accés a l’habitatge, blindar la sanitat i l’educació, prioritzar la lluita contra la sequera i el canvi climàtic, i garantir que l’accés als recursos bàsics com l’aigua, que l’energia sigui a l’abast de totes les persones. La qualitat de l’aire és essencial per la salut de les persones, per això apostem per un transport públic de qualitat i sostenible.

Cuidar del medi ambient és cuidar les persones. Apostem per la defensa del Parc Agrari com a espai d’activitat econòmica que garanteix la sobirania alimentària i dels Espais naturals del Delta de Llobregat i la zona Zepa, que aporten biodiversitat i qualitat de vida. Enfront hi ha el model que defensen altres, que diuen el que diuen, però que en veritat, aposten un model antic i insostenible de macroprojectes de joc, turisme o l’ampliació de l’aeroport.

Els Comuns, com a força catalana i catalanista, hereva del catalanisme popular del PSUC, sempre hem defensat els interessos i la identitat de Catalunya dins del context polític català, espanyol i europeu. Perquè creiem fermament que la millor estratègia que pot desenvolupar el catalanisme per construir una societat articulada entorn de valors solidaris, igualitaris i democràtics és introduir el catalanisme amb tots els elements de democratització i de transformació social també de l’Estat, entenent que tot allò que compartim és més important que el que ens diferencia i són aquests objectius compartits els que ens mouen.

Per canviar les coses, transformar i avançar, cal la força de la gent. La força que donen els vots de cada una de vosaltres. Però sento gent que no pensa anar a votar. Bueno, però em sorprèn perquè la gent diu: “Yo no voy a votar porque todos son iguales”. Són gent que tinc la impressió que en molts casos, tenen problemes econòmics per arribar a final de més, que tenen filles a l’atur, o que cobren un sou precari i, que no són rics, és un fet demostrable.

Em sorprèn encara més, quan veig a les eleccions les urnes plenes de paperetes de la dreta. Ja ho sabem, la dreta vota en bloc, en canvi, la gent que està en una pitjor situació social, no tan sols no va a votar sinó que a més són els que diuen “todos són iguales”.

Això sí que m’esvera, perquè crec que aquestes persones estan fabricant les condicions perquè encara les tractin pitjor. Hi ha qui et diu, per un vot no passa res, però si tu no votes, són dos vots en contra. El que no vota y el que vota la dreta.

Vostès recorden la corrupció del PP? I la de Convergència? I les arengues moltes vegades delirants de Ciutadans? No tots són iguals.

De ben segur que els Comuns i Sumar o Unidas Podemos hem comès errors, però en un 99% som una força política que hem estat al costat de la gent quan l’han desnonada. Que ha estat i estem amb als i les treballadores en la lluita per l’increment del salari mínim i s’ha apujat un 47 % el mandat anterior i hem defugit de l’oportunisme, a risc de patir la incomprensió de la gent, hem defensat allò que crèiem just.

 Avui no toca demanar el vot per ningú, però sí que m’agradaria que la ciutadania fes una estoneta d’exercici de pensar i de memoritzar, no sigui que quan algú diu: “No voy a votar porque allà ellos” s’estigui disparant un tret en el seu peu, o sigui que estigui votant perquè el segueixin explotant.

Penseu-ho bé. A les vostres mans ho deixo.

Encarni García (Comuns)


Una nueva oportunidad para Cataluña

Creo que es importante ir a votar el 12 de mayo porque tenemos una nueva oportunidad para Cataluña.

Estamos viendo como hay una nueva coalición del Partido Socialista que al final se ha convertido en un partido separatista más y ERC.

Dijeron que no habría indultos y hay indultos. Dijeron que no habría amnistía y hay amnistía y lo siguiente es el referéndum de Cataluña. Entonces en un contexto como este, Vox es la única alternativa que tiene la posibilidad de dar la vuelta a esto y también acabar con el grave problema que supone la inseguridad y la delincuencia en nuestros barrios. Un problema que hemos puesto sobre la mesa desde nuestra fundación hasta ver como todos los delitos han ido incrementando como consecuencia, en gran medida, de una inmigración ilegal sin control.

Vox es el único partido que se atreve a dar una respuesta valiente, una respuesta eficaz contra esto. Por lo tanto, nos jugamos el futuro de Cataluña y con ello el futuro de nuestros hijos, el futuro de nuestras familias y de nuestra región. Queremos una Cataluña próspera y en convivencia.

Por todo ello, es más importante que nunca salir a votar el 12 de mayo y sobre todo ser consciente de que no se puede salir a votar a quienes nos llevan trayendo hasta aquí los últimos años. Nuestras prioridades se basan en la reducción drástica de la industria política para garantizar el bienestar de los catalanes, los servicios públicos de calidad como la educación y la sanidad. En segundo lugar, garantizar la seguridad en las calles protagonizando deportaciones masivas y bloqueos migratorios y acabar con el efecto llamada. En tercer lugar, garantizar la vivienda a los catalanes y, por último, garantizar la libertad en Cataluña.

Marina Ferrer (Vox)