L’ardiaca de la novel·la “Notre Dame de París” de Víctor Hugo, citat a “Nadie
acabará con los libros” d’Umberto Eco i Jean Claud Carrière, diu: “Quan
comparem l’arquitectura amb el pensament que es fa llibre, que en té prou amb
una mica de paper, una mica de tinta i una ploma, ¿qui s’ha de sorprendre que
la intel·ligència humana hagi abandonat l’arquitectura per la impremta?”
L’aparició del llibre “aquest formiguer d’intel.ligències”, “aquest rusc on
totes les imaginacions, daurades abelles, arriben amb la seva mel”
El llibre va néixer al
bressol de la impremta, fa cinc-cents setanta anys. És un invent vell, en el
seu cas, la seva avançada edat és una virtut. A casa nostra s’amunteguen les
cintes, els disquets, els cassets, els CD, els DVD, ordinadors, munts d’invents
novíssims que envelleixen a velocitat de Fórmula 1. Se’ns perden arxius al
forat negre dels gigues, als suports que caduquen gairebé abans que els iogurts
de la nevera. Les memòries artificials són tan poc sólides com la
intel.ligència artificial.
Els llibres mai fallen:
s’esgrogueeixen, de vegades es perden en llocs inesperats, en prestatgeries que
no toquen, però hi són, esperant com una mare per ensenyar-nos, portar-nos la
contrària i consolar-nos. Sant Jordi ja no tem el drac, ni les espines de la
rosa. Tem els lladres dels temps, que ens prenen aquells instants que podríem
dedicar a treure el cap per aquella finestra que ens fa viatjar més enllà de
nosaltres mateixos. El llibre.
Text: José Luís Atienza
Foto: Jaume Muns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada