L’equitat en l’atenció sanitària significa garantir que totes les persones rebin la cura necessària tenint en compte les seves circumstàncies individuals. No es tracta d’oferir exactament el mateix a tothom, sinó de proporcionar els recursos i el suport adequats segons les necessitats específiques de cada persona.
Quin és l’objectiu?
L’objectiu principal és assegurar que tothom pugui assolir el màxim nivell possible de salut.
Quins factors es tenen en compte?
Per aplicar l’equitat, els sistemes de salut consideren diversos aspectes que poden influir en l’accés i els resultats de salut:
L’edat
Si es reconeix situació de discapacitat
La situació econòmica
La llengua
L’origen o context cultural
El lloc de residència
Les condicions socials o de vulnerabilitat
Si dues persones necessiten una prova mèdica però una d’elles presenta més risc per una malaltia concreta, és coherent donar-li prioritat. Aquesta decisió no implica que sigui “més important”, sinó que respon al seu nivell de necessitat.
Què significa la no-discriminació en l’atenció sanitària?
Implica que ningú pot rebre un tracte pitjor ni veure’s privat d’un servei per motius que no tenen relació amb el seu estat de salut.
Aquests motius inclouen:
Sexe o identitat de gènere
Orientació sexual
Origen o ètnia
Religió
Edat
Discapacitat
Situació econòmica
Idioma
Condicions de salut mental o física
EXEMPLES DE NO DISCRIMINACIÓ
Accés a l’atenció per a persones immigrants
Una persona immigrant té els mateixos drets que qualsevol altra. Ha de rebre una atenció respectuosa, sense prejudicis ni comentaris discriminatoris.
Atenció sense documentació
A Catalunya i en molts països europeus, una persona sense papers té dret a urgències i a l’atenció bàsica. Per exemple, davant una crisi asmàtica, ha de ser atesa immediatament sense que el seu estatus legal pugui suposar un impediment.
Priorització en campanyes de vacunació
En campanyes com les de la COVID-19 o la grip, s’ha prioritzat persones grans, embarassades o amb malalties cròniques. Aquesta priorització és un exemple d’equitat: totes les persones poden accedir a la vacuna, però es dona abans a qui té un risc més elevat.
Respecte a la identitat de gènere
Els centres sanitaris han de respectar el “nom sentit” de cada persona i no poden negar l’atenció per motius d’identitat de gènere.
Per exemple, si una persona trans és atesa a urgències, és imprescindible utilitzar el nom i gènere amb què s’identifica. Això forma part del principi de no-discriminació.
Conclusions:
L’equitat en l’atenció sanitària és essencial per construir un sistema de salut just, eficient i respectuós. En adaptar els recursos a les necessitats reals de cada persona, es redueixen les desigualtats injustes, s’augmenta la qualitat de vida i es promou la confiança entre la ciutadania i el sistema sanitari. Aplicar l’equitat i la no-discriminació és un compromís ètic i un principi fonamental dels drets humans. Un sistema sanitari equitatiu reforça la cohesió social i contribueix al benestar col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada