 | ||
| Carta “L’Emperadriu” del Tarot | de Marsella |
Ja estic acabada. O això sembla. Encara no sento els meus batecs, però sí em sento el cos. Tinc mans i braços, tinc cames i peus. Tinc un tors protuberant i un cap amb ulls, boca, nas i orelles. Però continuo sense notar el meu cor.
Ella se n’ha oblidat. Com podré viure sense ell? Només tindré aquest cervell que pensa, aquesta mirada que observa, aquestes mans que toquen?
La deessa que m’ha creat m’ha fet incompleta. O és que potser no ha acabat la seva obra? Tinc pressa per viure. Què espera ella per fer-me bategar?
 | ||
| Carta “L’Emperadriu” del Tarot | Rider-Waite |
Calla… Ara ella s’apropa. Com si hagués escoltat les meves queixes. Ara resulta que tinc por i no sé per què. Quin mal pot fer-me si ella m’ha portat en aquest món? Ella em va modelar, va pensar en mi fins a treure’m de la seva ment. Només pot anar a millor el que ja soc.
Em pren amb les seves mans i tremolo encara més. És una tremolor d’esperança, d’espera, ja no de por. Posarà ordre en la meva vida acabada de descobrir, acabada de néixer.
Em toca el pit. Sento calor, molta calor. Les meves tremolors ja no ho són. Quelcom sorgeix en mi. Ja no soc només una figura bella. Tinc cor. Aquest cor amb què només puc agrair-li la vida i estimar-la. Des d’ara i per a sempre.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada