No crec en la felicitat com a estat permanent, sinó com a una emoció que sentim en determinats moments brillants. Moments com aquest, en què estic en ple vol cap a una destinació que desitjava fa temps. Per circumstàncies, per diners, per les coses de la vida que, de vegades, ens posa obstacles, no hi havia pogut anar mai. Ara m’esperen unes hores de viatge i jo, encantada.
Quan era més jove, m’agradava estudiar unes escultures característiques del lloc on vaig. Imponents, donen l’esquena al mar: tothom mira cap a l’interior de l’illa, protegint els petits humans -els que l’habiten, que, segur, ja no senten la seva presència constant, i els visitants, que els observen embadalits i no es cansen de fotografiar-los-. Homes i dones, insignificants al costat d’aquestes figures monumentals.
A més del sentiment místic que et provoca la seva grandària, són tot un misteri, encara avui. Com les van poder construir? Com les van transportar fins a la seva ubicació? Hi ha respostes a les preguntes, però... són correctes? Algunes parlen d’éssers extraterrestres, d’altres civilitzacions amb poders especials que van visitar la Terra i que un dia se’n van anar deixant-nos l’empremta del seu pas pel món.
M’agrada pensar que no van ser alienígenes els qui les van esculpir. M’agrada pensar que van ser companys de gènere els que van fer grans esforços, els qui van crear els ulls fixos dels moais de l’illa de Pasqua que tan impactants són davant els qui intenten tornar-los la mirada. Vull pensar que simbolitzen la força de personatges destacats de la societat a qui els seus creadors van desitjar representar. Per honrar-los. Perquè la seva memòria, com la feina dels constructors de les seves imatges, perdurés. Ho van aconseguir. Els moais van ser llargament oblidats, tots van acabar tombats excepte un, es van reconstruir i es van tornar a aixecar. Han sobreviscut alhora i, resistint en la seva immobilitat i la seva grandesa, han lluitat contra el passat i el van vèncer. A la vista està.
Patrícia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada