El
primer pas per a fer les nostres ciutats més obertes i resilient és mirar-les
amb uns altres ulls i entendre-les com patrimoni de tots i totes.
L’espai
públic de la ciutat cuidadora ha de ser una alternativa al model neoliberal
basat en la dominació del cotxe, el turisme de masses i la gentrificació dels
nostres barris. Una mirada diferent que té com a eix vertebrador la igualtat
d’oportunitats i que busca trencar amb la ciutat com a espai hostil i frenètic,
per recuperar la ciutat com a espai de trobada, de convivència, de seguretat i
de suport mutu.
Per a
fer front a aquest repte de benestar col·lectiu, també cal abandonar el model
de cures basat en l’assistencialisme que estigmatitza i responsabilitza les
persones, per un model de serveis socials com a dret per a les persones i les
famílies, posant l’accent en el rescat social amb la cultura, l’esport, la
salut l’educació o el dret a l’habitatge.
Proposem
un nou model de serveis socials que va més enllà de la centralització a Can
Palmer. Incorporarem als Serveis Socials bàsics el Servei tècnic de suport, fins ara inexistent, amb un psicòleg,
pedagog, advocat i especialista laboral i implementarem un pla funcional per
optimitzar els recursos materials i humans que modernitzi l’atenció social i
permeti realitzar una atenció individual, grupal i comunitària de qualitat.
Garantirem
els serveis bàsics com llum, aigua i gas, així com els ajuts per a la
suficiència alimentària per a les famílies més vulnerables, potenciarem el paper de la taula
de necessitats bàsiques i de la gent gran.
Creiem
en un model de cures que promogui l’autonomia de les persones dependents,
impliqui l’entorn i la comunitat, per això cal dignificar i professionalitzar
el treball de les cures com un dret públic garantit. Promourem la formació
especialitzada i els projectes cooperatius de cures cap a la gent gran i
crearem un servei de “cangur “ per a les persones grans o dependents que
alliberi unes hores a la setmana a les famílies cuidadores. Lluitarem per a la
construcció d’un centre residencial, llars, residències i pisos tutelats en la zona
Delta del Llobregat per a persones amb diversitat funcional.
El
dret a l’habitatge és un dret fonamental recollit per la constitució. Tot i que
l’habitatge és competència de l’estat i la Generalitat, som lluny de poder fer
realitat aquest dret.
Els
ajuntaments vivim amb els veïns i veïnes el drama que suposa no tenir vivenda i hem de donar
resposta a aquesta emergència social.
Exigirem
una llei que garanteixi l’obligatorietat de construir habitatge públic en tots
els nous plans i dedicarem el 15% de les inversions (IFS) que s’obtinguin del
superàvit
pressupostari de l’any anterior a la construcció o rehabilitació o compra
d’habitatge. Dinamitzarem el mercat de lloguer, promourem ajudes a la
rehabilitació i els projectes d’habitatge
compartit. Lluitarem per la construcció d’habitatge dotacional per a persones
amb dependència a les parcel·les reservades per a aquest ús.
Els
carrers són l’espai públic on ens movem cada dia. No obstant això les voreres
són poc més d’una quarta part de la superfície total i la resta és ocupada pels
vehicles.
La
mobilitat és un problema a resoldre. Cal apostar per una mobilitat pública
segura i sostenible per tal de millorar la qualitat de l’aire a Viladecans i
per treballar a favor de l’equitat i la cohesió social per això: convertírem
els voreres en espais on poder caminar amb comoditat, pacificarem els carrers
per afavorir la relació interveïnal, la reducció de sorolls i reduir la
contaminació. Proposem l’ampliació del camí del mar fins la platja. Continuarem
pressionant perquè Viladecans sigui parada obligatòria per als trens i exigirem a l’AMB i
a l’empresa concessionària del transport públic Avanza, la immediata solució del conflicte del
transport a la nostra ciutat. Apostem perquè el servei públic de
transport al Baix Llobregat Sud, sigui assumit per TMB per tal de garantir els
nivells de qualitat de servei i les condicions laborals dels seus treballadors.
