Segur que de ben petits us heu preguntat quin poder us agradaria tenir si tinguéssiu l’oportunitat d’obtenir-ne un. Poder volar? Força sobrehumana? Fer-vos invisibles? I de llegir la ment, què me’n dieu? Saber el que pensa cada persona en tot moment hauria de ser la canya si no fos perquè també rebríeu tots els pensaments negatius de tothom. L’ideal seria activar aquest poder quan vosaltres mateixos volguéssiu, així evitaríeu certes situacions desagradables...
Sigui com
sigui, a The Mind heu d’intentar endevinar quins números tenen
els altres jugadors a les seves mans per esperar-vos al moment adequat per
jugar els vostres propis. És un joc de cartes cooperatiu en què poden jugar de
2 a 4 jugadors amb una duració mitjana d’uns 20 minuts per partida, recomanat
per a usuaris de 8 anys en endavant.
El joc es
compon de 100 cartes numèriques que van de l’1 fins al 100, és a dir,
que hi ha una carta de cada número. Després podeu trobar 12 cartes
de nivell, 5 vides i 3 estrelles ninja. La partida sempre la
comenceu amb una estrella ninja i amb una quantitat determinada de vides
que depèn del nombre de jugadors que sigueu. L’objectiu és superar cadascun
dels nivells per guanyar la partida. La quantitat de nivells que
hi ha en una partida també depèn del nombre de jugadors.
Per superar
un nivell heu de jugar totes les cartes de la vostra mà en ordre
ascendent i sense saber quins números teniu cadascú. El problema és que The
Mind es juga en temps real, sense torns i sense donar pistes a la resta
dels jugadors sobre les cartes que teniu a la mà. Així doncs, NO PODEU
PARLAR, tot i que el llenguatge no verbal és inevitable i es donen pistes amb
ell sense voler en moltes ocasions... Així doncs, aquell que tingui el 30, per
exemple, l’hauria de jugar abans que aquell que tingui el 50; qui tingui el 4
hauria de jugar-lo abans d’aquell que tingui el 20. Quan es comença la ronda,
el temps corre i és decisió de cadascú jugar les seves cartes de la mà
en el moment adequat. Per posar un exemple, un jugador que tingui a la mà un 80
hauria d’esperar molt abans de jugar-lo, perquè es bastant probable que els
altres jugadors tinguin cartes més baixes que aquest 80 i, per tant,
hagin de jugar-les molt abans.
El propi
manual del joc diu el següent, que és força interessant: The Mind és un joc
sobre la sincronització del temps. Mentre més baixa sigui una carta, abans
s’haurà de jugar. El número 5 es jugarà ràpidament, però pel 80 es trigarà més
temps. A mesura que transcorre el temps, els jugadors sincronitzen cada vegada
més el seu sentit del temps, de manera que poden avaluar cada vegada millor
quant temps ha de passar per jugar una carta determinada. Allò que al principi
és una qüestió de sort, es converteix en una capacitat després d’unes poques
partides. Així mateix, la concentració al començament de cada nivell està més
sincronitzada. En aquest punt cal dir que no es tracta de comptar segons; per
suposat, en el cap de cada jugador transcorre el temps, sent aquest, per norma
general, inferior a un segon, i canviant en funció del nivell que s’està
jugant. El secret del joc consisteix en desenvolupar un sentit comú del temps.
L’equip ha de jugar al uníson... els jugadors han d’unir les seves ments!
Heu de tenir
en compte, a més, que a mesura que supereu els nivells, es va complicant
la cosa. Així doncs, en el nivell 1 rebreu una carta numèrica aleatòria
i l’haureu de jugar en ordre ascendent, tal i com s’ha explicat abans. No
obstant, en el nivell 10, per exemple, rebreu aleatòriament 10 cartes
numèriques cadascú. Si fóssiu 3 jugadors, serien 30 cartes per
jugar; per tant, és bastant complicat no cometre cap error.
Un error succeeix
quan algú juga una carta de la seva mà i un o diversos jugadors tenen cartes
inferiors respecte a la que s’acaba de jugar. Un exemple d’error seria
que jo jugués un 25 i hi hagués un jugador amb un 10 a la seva mà i un altre
amb un 17. Aquest 10 i aquest 17 s’apartarien i el grup perdria una vida.
Independentment de la quantitat de cartes que es retirin al cometre un error,
sempre es perd una vida. Es continua jugant el nivell en procés
des d’on heu comés l’error, no es comença des del principi. Si us quedeu
sense vides en qualsevol moment de la partida, heu perdut.
Per què estan
les estrelles ninja? En qualsevol moment de la partida un jugador pot
proposar utilitzar-ne una. Si la resta hi estan d’acord, retireu-la de la
partida i cadascú pot descartar la carta més baixa que tingui a la seva
mà, posant-de cap per amunt, a la vista de tots. D’aquesta manera es dona una
pista bastant bona per saber en quin moment un jugador començarà a actuar.
Per últim,
dir que al superar certs nivells es reben recompenses. Així
doncs, al superar el nivell 2, 5 i 8 rebreu una estrella
ninja, mentre que al vèncer els nivells 3, 6 i 9 us donen una
vida.
The Mind és un joc bastant atípic. Podríem dir
que és una experiència que canvia bastant segons amb quin grup de gent juguis.
Podeu fer la prova vosaltres mateixos si teniu oportunitat de tastar-lo: jugueu
amb una mateixa persona diverses vegades i notareu que us aneu sincronitzant a
mesura que feu més i més partides; proveu amb un altra persona amb la qual mai
hàgiu jugat i és com tornar a començar la sincronització des del principi. No
és un joc fàcil, com la majoria dels cooperatius, però ja us dic que perfectament
es pot superar un cop teniu l’experiència suficient. Jo ho he aconseguit amb
uns quants amics i la veritat és que és força gratificant guanyar al joc. També
dir que és molt fàcil d’aprendre a jugar i d’ensenyar-lo als altres. Per altra
banda, es podria considerar un party game, ja que és impossible no riure
amb certes situacions que es produeixen mentre jugueu. Jugo la meva carta ara
o espero que un altra jugador la tiri? Aquests moments d’indecisió són molt
divertits degut a la por de jugar una carta concreta i cometre un error...
The Mind és una joia en la meva ludoteca personal i té ja moltes
partides al darrere seu, tantes que el tinc força desgastat de l’ús... A més,
és molt econòmic, el podeu trobar per 15 euros o menys...
