Sovint ens preguntem on podem guardar els estalvis familiars, bé, els pocs que tenim. Mirem ofertes de bancs, caixes cooperatives, per internet i en funció de les seves consignes a nivell social optem per un o altre.
Tot molt fàcil si tens documentació.
El periple comença quan una persona arriba i s’instal·la al barri, vaja que arriba un veí nou, amb la característica que encara no ha pogut aconseguir la documentació que se li exigeix per estar de manera legal (en argot legislatiu, situació administrativa regular), i ja tenim servits els problemes que li començarem a produir (impossibilitat d’accés a un habitatge, a la sanitat, a serveis socials, etc. ) negant-li d’aquesta manera els seus drets com a persona.
Suposo que totes som conscients d’aquests fets, però el mes curiós es que hi ha veïns que no tenen cap altra possibilitat que treballar en l’economia submergida, aquesta els genera uns guanys que no volen tenir-los a casa sota una rajola o sota el matalàs calent en què dormen, i decideixen posar-los en lloc segur. Altres, si poden acollir-se a una prestació social, cal que tinguin un compte per tal que se’ls pugui domiciliar l’ajut.
La persona en aquesta situació fa consulta a les entitats bancàries que més properes té al domicili on està, pensant que si porta uns calerons perquè els hi guardin el rebran amb els braços oberts.
Però la realitat amb què es troba és que si no té documentació en regla, no se li pot obrir un compte bancari i si està en una situació administrativa regular, no té cap tipus de problema, sempre i quan adquireixi una assegurança de l’entitat o pagui unes despeses de manteniment un xic exagerades per al seu poder adquisitiu.
En el cas de no voler o no poder assumir aquestes despeses que ens plantegen les entitats bancàries, l’alternativa que ha plantejat l’estat mitjançant una norma, obliga a les entitats bancàries a facilitar l’obertura d’un compte bàsic a la persona que es troba en situació administrativa irregular o regular.
La manca d’informació fa que molts dels nostres veïns nouvinguts desconeguin que existeix un procediment pel qual poden obrir un compte bàsic, demostrant qui són, mitjançant còpia del seu passaport i aportant un document signat per una entitat que els acompanya donant importància que es troben en situació de vulnerabilitat. D’aquesta manera es possible obrir un compte, però malauradament això no funciona en totes les entitats bancaries.
El Real Decreto LEY 19/2017 de 24 de Noviembre, de cuentas de pago básicas, traslado de cuentas y comparabilidad de comisiones, convalidado por Resolución de 13 de diciembre de 20174 regula el DERECHO de los clientes o potenciales clientes a abrir y utilizar cuentas de pago básicas.
Aquest Reial decret estableix l’obligació de les entitats bancàries a oferir comptes de pagament bàsic, sense cap tipus de cost, sempre i quan la persona acrediti la seva identitat amb un document oficial, que per a molts dels nostres veïns és el seu passaport, a més d’adjuntar document d’entitat que l’acompanya.
I penso... Si tenim uns estalvis en una entitat bancària, sabem quin tipus de negocis fan amb els nostres estalvis? Apostem per una banca ètica? Quin rendiment en traiem nosaltres, ha de ser un rendiment econòmic o mes aviat social? ¿Ens adonem que estem traspassant a nivell econòmic el terme vulnerabilitat, quan aquest està englobat en un nivell social i de manca de possibilitats entre uns i altres?
¿Què suposa per el nostre veí que una entitat bancaria tingui un document en el qual posi que es troba en situació de vulnerabilitat? ¿Aquest document ens apropa o ens allunya a l’hora de demanar un crèdit, una hipoteca?
¿Podem exigir que obrin comptes als nostres veïns amb igualtat de condicions com les que nosaltres tenim?
Quin es el nostre tresor guardat en aquesta vida, els estalvis? O l’amor al proïsme?
Josep Francesc Canal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada