Humor, irreverència, tendresa i autenticitat són només algunes de les característiques que defineixen a les protagonistes d’Aiguagim, un còmic que la seva autora, Marina Sáez, presentarà a la Biblioteca de Viladecans el pròxim dimecres dia 17 de setembre, a les 18.30 hores. La trobada reunirà a les i els participants del Còmic Club, del Club de Lectura Feminista i de les Tertúlies Dialògiques i també està oberta a tothom que vulgui apropar-se a aquesta entranyable i crítica obra que destaca per mostrar a través de les seves il·lustracions l’ànima i la veu d’un col·lectiu, el de les dones grans, tradicionalment molt estereotipat i invisibilitzat.
L’obra, que va rebre una menció especial al Premi Finestres de Còmic en Català l’any 2022, narra les anècdotes d’un grup de dones que diàriament es troben a la piscina municipal del barri de Gràcia a Barcelona per participar en l’activitat d’aiguagim. Un exercici que les ajuda a combatre la soledat, sortir de casa i, fins i tot, protestar per les càrregues familiars de les quals encara són responsables. El vestidor es converteix així en un espai d’emancipació, confessions i llibertat. L’autora, a més, aprofita la història i les anècdotes d’aquest grup per exposar les reflexions de les protagonistes sobre la mort, l’envelliment, la pressió estètica, els fills, els marits, els nets i fa també referència a altres qüestions com la massificació de la ciutat, la pèrdua de la seva identitat i la falta d’espais per establir relacions intergeneracionals. El còmic destaca també per les seves il·lustracions fetes amb total llibertat, sense rigideses i plenes de colors, que segons l’autora són un homenatge a la vitalitat de les dones.
Marina Sáez va començar a escriure Aiguagim quan va apuntar-se a la piscina municipal del carrer Perill per nadar i fer exercici. Allí va coincidir amb aquest grup de dones grans (d’entre 67 i 94 anys) que a la mateixa hora anaven a fer aiguagim i van connectar. A partir d’aquí, l’autora, que anava prenent nota de les peripècies i situacions diàries, va pensar que un còmic seria la millor manera de relatar la història. En total, el còmic és fruit del treball de camp dut a terme entre setembre de 2018 i març de 2020.
Marina Sáez combina actualment la seva tasca d’il·lustradora amb la docència a diverses escoles de Barcelona. Ha il·lustrat campanyes publicitàries i d’animació i, a més, ha publicat el projecte editorial amb perspectiva de gènere La Finestra Indiscreta, seleccionat entre els Millors Llibres d’Autoria Catalana 2023 per l’Ibbycat i Premi REL 2018 del Laboratori d’art i cultura digital de Tantàgora.
Amb la presència de l’autora amb els i les participants del Còmic Club, Club de Lectura Feminista i Tertúlies Dialògiques s’inicien així les trobades dels diferents clubs de lectura que fins al juny es reuneixen mensualment a la Biblioteca. Les persones interessades a conèixer horaris, funcionament i disponibilitat dels diversos clubs poden contactar amb la Biblioteca per rebre tota la informació.
La gran família
Antònia Carré-Pons
Barcelona: Club Editor, 2025
Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d’això se n’ocupa la literatura. La nova novel·la d’Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.
Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.
El Sopar del senyor Ruraru
Horoshi Itô
[Barcelona]: Club Editor, 2025
Vet aquí el senyor Ruraru: un homenet amb ulleres, bigoti i pantalons bombatxos a qui ser seriós li juga males passades. El protagonista cada dissabte surt a fer la compra del que li ve de gust dinar. Però aquesta vegada no cuina per a ell sol: ha convidat els seus amics animalons. ¿Què farà, quan es presentin a casa abans d’hora, i se li cruspeixin els ingredients dels plats que tan metòdicament havia preparat? Un divertit conte adreçat a infants de més de sis anys.
RETRATOS DE JAZZ
Haruki Murakami i Makoto Wada
Barcelona: Tusquets Editores, 2025
Haruki Murakami va gestionar un club de jazz durant molts anys abans de dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Llegir Retratos de jazz és com estar assegut en una de les taules del local per prendre alguna cosa mentre ell mateix autor comenta el que sona i n’explica curiositats, anècdotes i troballes inesperades. El jazz és una passió que es troba al moll de l’obra creativa de Murakami. Les seves novel·les estan plenes de jazz, d’al·lusions a discos i músics, i en aquests Retratos de jazz hi ha abocat tot el seu entusiasme. Acompanyats de les il·lustracions de cinquanta-cinc músics de jazz de l’artista Makoto Wada, cada text de Haruki Murakami es dedica a un dels músics i a un disc històric seu, i adopta les formes canviants de petit relat deliciós, de fragment de memòria autobiogràfica, de comentari intransferible sobre una peça concreta o d’evocació incandescent d’un artista, d’una època: de Louis Armstrong a Miles Davis, de Bill Evans a Ella Fitzgerald, cinquanta-cinc retrats literaris i discos mítics que componen una història afectiva i personal del jazz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada