diumenge, 11 de novembre del 2007

La vivenda, un dret segrestat


PISO 40 m2 - 1 hab. – 177.900 €- 29.600.000 pts.

Possiblement aquest pot ser el valor mínim, a Viladecans i a tota el àrea metropolitana, necessari per gaudir d’un dret reconegut en la Constitució Espanyola. No és un pis nou i és molt petit, però encara així, per a molta gent és un somni difícil de complir. Si vols escollir una altra manera d’accedir a la vivenda i mires l’anunci del costat per escollir un pis de lloguer, et posen una barrera si no tant alta, sí igual de difícil ja que situen el valor mensual del lloguer a partir dels 700 €. Amb la gran quantitat de persones que cobren sous de menys de 1.000 €, i l’encariment progressiu de les hipoteques, és impossible començar a pensar en tenir algun dia un pis si no treballes vint hores al dia. Actualment, l’article 47 de la Constitució no es compleix i podríem parlar d’un dret segrestat.
Amb aquest escenari el nostre govern ha impulsat el “Pacte per l’Habitatge” amb una sèrie de mesures per afavorir i facilitar l’accés a una vivenda digna. El debat estava servit i els grups de la dreta del nostre Parlament no han trigat a demostrar per a qui governen. Han prioritzat el dret d’uns pocs a mantenir vivendes tancades, afavorint l’especulació, per sobre de l’intent de solucionar el problema de la gran majoria de la gent.
Un dels grups polítics que més s’ha oposat a la llei ha estat CiU, el grup que va governar durant 23 anys i que va fer molt poc per assegurar el dret a la vivenda. Podem veure quantes vivendes socials han fet a Viladecans en aquest període. A sobre critiquen un dels aspectes de la nova llei, el lloguer forçós de les vivendes buides durant molt temps, sense explicar per què ells van defensar i aprovar el 2002 l’ús de l’expropiació de solars si portaven més de dos anys sense edificar.
Podríem parlar en el cas dels polítics de CiU, de contradiccions, electoralisme o bé podríem parlar del veritable tarannà i que utilitzen els vots per afavorir els que més tenen.
Miguel de la Rubia