Puja l’Euríbor i, per tant, puja la factura de les hipoteques. La pujada del mes de març, quan aquest índex va assolir el 4’6%, va representar una pujada de 42 euros per a les quotes d’aquelles hipoteques mitjanes que fins llavors es pagaven a 800 euros.
Al mes d’abril, l’Euríbor, és a dir, el tipus d’interès a què els bancs estan disposats a deixar-se diners entre ells a un any a la zona euro, ha tornat a pujar -en un 0,499- respecte al mateix període de l’any anterior. L’Euríbor a dotze mesos és la referència pel càlcul de l’interès de les hipoteques.
Aquest índex (abril 4,752) és el mínim a partir del qual es deixa capital. Aquest mínim ha estat calculat, al seu torn, sobre l’interès oficial que fixa un Banc Central independent -o sigui, no controlat democràticament- que prioritza, davant la crisi, mantenir una baixa inflació en comptes d’estimular el creixement i l’ocupació, missió que, a diferència de la Reserva Federal dels Estats Units, no consta entre els seus objectius. El tipus d’interés que manté i es nega a rebaixar el Banc Central Europeu és del 4%.
Sobre aquest tipus d’interès opera l’augment de risc que suposa concedir un crèdit a causa de la crisi financera d’abast mundial (no és la primera), que, per primer cop, té com a centre els Estats Units. La desconfiança es tradueix en una restricció del crèdit i un augment dels tipus als quals es presta capital.
Qui pagarà la crisi?
A Espanya, on la majoria de la gent, esperonada pels baixos i estables tipus d’interés dels darrers anys, havia subscrit hipoteques de tipus variable, la pujada de l’Euríbor és una notícia de precarietat, d’augment de precarietat. I això per la confluència de dos factors. D’una banda, l’estancament dels salaris i la seva pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de les desigualtats i el deteriorament de les rendes del treball en la renda nacional. De l’altra, l’enorme pes que té l’habitatge en la renda disponible dels espanyols, a causa dels alts preus immobiliaris (segons el Fons Monetari Internacional sobrevalorats en un 20%) i que correspon bàsicament al pagament d’hipoteques.
L’augment dels interessos de les hipoteques suposa més precarietat, més precarietat significa més fallides i incapacitat de pagament, més desnonaments, i, finalment més restricció creditícia i un nou augment de l’Euríbor, i, per tant, de les hipoteques. Els treballadors i treballadores som i serem arreu els més perjudicats per la crisi financera. Les polítiques neoliberals acompanyaran i no pal.liaran l’efecte antipopular de la crisi. Mentrestant, els bancs espanyols anuncien beneficis extraordinaris i no pateixen directament les fallides hipotecàries, ja que han transferit el risc a tercers operadors en els mercats secundaris, però aquesta és una altra història.
Luis Juberías
Al mes d’abril, l’Euríbor, és a dir, el tipus d’interès a què els bancs estan disposats a deixar-se diners entre ells a un any a la zona euro, ha tornat a pujar -en un 0,499- respecte al mateix període de l’any anterior. L’Euríbor a dotze mesos és la referència pel càlcul de l’interès de les hipoteques.
Aquest índex (abril 4,752) és el mínim a partir del qual es deixa capital. Aquest mínim ha estat calculat, al seu torn, sobre l’interès oficial que fixa un Banc Central independent -o sigui, no controlat democràticament- que prioritza, davant la crisi, mantenir una baixa inflació en comptes d’estimular el creixement i l’ocupació, missió que, a diferència de la Reserva Federal dels Estats Units, no consta entre els seus objectius. El tipus d’interés que manté i es nega a rebaixar el Banc Central Europeu és del 4%.
Sobre aquest tipus d’interès opera l’augment de risc que suposa concedir un crèdit a causa de la crisi financera d’abast mundial (no és la primera), que, per primer cop, té com a centre els Estats Units. La desconfiança es tradueix en una restricció del crèdit i un augment dels tipus als quals es presta capital.
Qui pagarà la crisi?
A Espanya, on la majoria de la gent, esperonada pels baixos i estables tipus d’interés dels darrers anys, havia subscrit hipoteques de tipus variable, la pujada de l’Euríbor és una notícia de precarietat, d’augment de precarietat. I això per la confluència de dos factors. D’una banda, l’estancament dels salaris i la seva pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de les desigualtats i el deteriorament de les rendes del treball en la renda nacional. De l’altra, l’enorme pes que té l’habitatge en la renda disponible dels espanyols, a causa dels alts preus immobiliaris (segons el Fons Monetari Internacional sobrevalorats en un 20%) i que correspon bàsicament al pagament d’hipoteques.
L’augment dels interessos de les hipoteques suposa més precarietat, més precarietat significa més fallides i incapacitat de pagament, més desnonaments, i, finalment més restricció creditícia i un nou augment de l’Euríbor, i, per tant, de les hipoteques. Els treballadors i treballadores som i serem arreu els més perjudicats per la crisi financera. Les polítiques neoliberals acompanyaran i no pal.liaran l’efecte antipopular de la crisi. Mentrestant, els bancs espanyols anuncien beneficis extraordinaris i no pateixen directament les fallides hipotecàries, ja que han transferit el risc a tercers operadors en els mercats secundaris, però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada