dilluns, 12 de maig del 2008

Sant Jordi

El juny passat, en el primer número d’aquesta revista, Maria Victòria Herrero escrivia un breu article expressant el desencís pel poc ambient de festa que es vivia als carrers de Viladecans el dia de Sant Jordi. I acabava dient: “Sí, estic profundament entristida. A Viladecans, al meu poble, sols el sol ha escalfat els carrers avui, com cada any, com el proper”.
I aquest any? Doncs bastant igual que l’any passat. Potser s’ha creat una mica més d’ambient entorn de l’escenari de lectura de poesia que organitzava la Fundación Espejo, amb les parades adjuntes dels Afectats de Fibromiàlgia i de Raíces de Andalucía, però poca cosa més.
I no és que entorn de Sant Jordi no es facin coses. L’Eix Comercial i la Llibreria Nou Rals (“la” llibreria!) promouen diverses activitats que es concentren bàsicament al carrer de Sant Joan, al ben aprofitat espai de davant de l’església que cada cop fa més funcions de plaça. I l’ajuntament també promou tot d’activitats, i edita un fulletó que les recull, però són activitats distribuïdes al llarg de dues setmanes, de les quals pràcticament cap no es realitza el dia 23, i a més una bona part tenen lloc en recintes tancats, en especial a la biblioteca.
I així, el dia de Sant Jordi no fa sensació de festa, de carrers amb ambient festiu, que és del que es tractaria. A Viladecans tenim un eix central format per Doctor Reig, Jaume Abril, Plaça de la Vila, Àngel Guimerà i Sant Joan, que un dia com aquest hauria de fer goig passejar-hi. Per exemple, per què aquest dia no s’organitza a la Plaça de la Vila algun dels actes que es fan a la biblioteca? Per què, si moltes escoles fan concursos literaris amb motiu de Sant Jordi, no es convoca alguna mena de presentació de guanyadors, en algun d’aquests carrers, que provocaria sens dubte l’assistència de pares i avis? Per què l’animació infantil que es va muntar al parc de Can Xic no s’organitza en un lloc més de pas?
No costaria gaire, que a tots plegats, en aquest dia, ens fes il·lusió passejar per aquests carrers centrals. Només caldria pensar que aquest és un objectiu a aconseguir, i posar-hi mitjans.