dijous, 28 d’octubre del 2010


El dijous 30 de setembre al centre cívic Frederic Mompou de Castelldefels es va celebrar un acte organitzat per Cordibaix (federació d’entitats de persones amb discapacitat i/o trastorn mental del Baix Llobregat) que va tenir per tema reflexionar entorn del paper que han d’assumir les associacions per a persones amb discapacitat en l’actualitat i en un futur pròxim.
L’esdeveniment va començar amb la presentació de l’acte per part del Sr. Ascanio de Cordibaix, seguit del regidor de l’àrea de Castelldefels, Sr. Santiago Barona, i de l’Alcalde de Castelldefels, Sr. Joan Sau. A continuació va venir la meva intervenció. Vaig parlar en nom de Pilar Pérez, presidenta d’ADISGA de Gavà; d’Alejandro Zacutti, president d’ASPADEC de Castelldefels i d’ASDIVI de Viladecans. Volíem destacar la tasca social que duem a terme les tres entitats de persones amb discapacitat de la zona i deixar paleses les demandes que fan els familiars d’aquestes persones a l’administració. Tot seguit Sandra Merino, tècnica de Cordibaix, va explicar el paper de l’entitat organitzadora de l’acte. Van acabar aquest torn els tres ajuntaments, representats per les respectives tècniques de l’àrea, van explicar les estratègies desplegades en cadascun dels municipis per tal d’assegurar la integració i la participació plena en la vida de llurs comunitats de les persones amb discapacitat.
La tercera tanda d’exposicions va ser la dels experts, els ponents convidats a l’acte. El Sr. Fernando Pindado, Subdirector de la Direcció General de Participació i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, va fer èmfasi en la participació en la vida política de les associacions, que encara que no ho pretenguem, hem de ser conscients que som artífexs d’accions socials que reverteixen en canvis. El Sr. Pau Vidal, Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector, ens va oferir els recursos de la institució que representava. I, per últim, la Sra. Àngela Sánchez, Directora del Postgrau Direcció i Gestió d’ONG de la Fundació Pere Tarrés i Gerent de l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Barcelona, ens va animar a avançar-nos al futur, planificant en conseqüència, a ser més autònoms, a treballar per guanyar la credibilitat i el suport social.
L’acte el van cloure el Sr Ascanio, el Sr Fernando Pindado i la Sra Rosa Boladeras, Presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Aquesta va donar un toc poètic a l’acte, comparant la labor de les associacions al bambú: triga set anys a emergir de la terra, després de ser sembrat, i un cop creix, és fort als embats del temps, perquè és flexible. També ens va fer veure que està per venir un temps en què les persones amb discapacitat tinguin el reconeixement ple de la societat, un cop se’ls valori i es vegi que tenen un paper, que són necessaris.
Les entitats volíem deixar clar (no sé si va ser així, per uns problemes tècnics) que les associacions necessitem de l’administració, però que l’administració també ens necessita a nosaltres. Qui millor que nosaltres per gestionar i supervisar els serveis que s’hi donin? No tenim afany de lucre. Tenim un nord molt clar: millorar la qualitat de vida dels afectats i llurs famílies. Fem visibles les dificultats amb què es troben i ens trobem. Creem xarxes d’ajut, construïm teixit social. Coneixem de primera mà les necessitats i neguits dels interessats. Practiquem la democràcia directa i donem veu a les aspiracions d’un col·lectiu que d’altra manera no en tindria.
Vam veure que les representants dels diferents consistoris en prenien nota i espero que serveixi per portar a terme iniciatives mancomunades. La població dels tres municipis no pot veure’s continguda per uns límits que semblin fronteres: hi ha persones que comparteixen a cada ciutat un temps, uns espais, unes feines, uns coneguts... Ciutadans que viuen a Viladecans i treballen a Gavà, com jo mateixa. D’altres que viuen a Gavà i tenen els pares i germans a Viladecans... Als tres municipis ha d’haver-hi prou seny per no ficar barreres i aprofitar que igual que hi ha un Centre Ocupacional que ens aplega a les tres poblacions amb discapacitat, es poden crear equips per practicar qualsevol esport, també podem compartir casals, festes, balls... Cal fer que la diversitat ens uneixi!

Mercè Ginés