dissabte, 16 d’octubre del 2010

Les puntaires de Viladecans


Definir què és una puntaire avui en dia potser és innecessari, ja que en quasi totes les poblacions de Catalunya gairebé un dia a l’any se celebra una trobada d’aquestes artesanes del boixet. Fins i tot, en poblacions com Sant Climent, Viladecans, Gavà, Arenys... no sols en fan en diades importants del poble sinó que també organitzen trobades de grups per poder compartir i intercanviar tècniques i coneixements, i, sobretot, per passar una bona estona junts.
Viladecans sortosament és un poble amb una extraordinària afició a aquesta important artesania del boixet. Coexisteixen tres associacions, i fins i tot hi han uns cinc grups més que estan dintre d’altres associacions, cosa que representa un col·lectiu de més de 300 puntaires aproximadament.
Una d’aquestes associacions s’anomena Puntaires de la Vall de Cans, i encara que no és molt nombrosa, sí que compta amb uns membres molt inquiets i voluntariosos. Va néixer el 2001 i es va constituir com a associació dos anys més tard, i no cal dir que es senten ben orgulloses del seu lema: “Treballar i tirar del fil”. La seu de l’entitat és el casal d’associacions Pablo Picasso.
Si primer varen aprendre a fer puntes, ben aviat es varen plantejar nous objectius: “Hem d’investigar sobre aquesta artesania –deien sovint entre elles– i també cal saber el paper que el boixet ha tingut en la nostra societat de Viladecans”.
En la trobada nacional de puntaires Viladecans 2008, varen descobrir que Viladecans formava part d’un grup de pobles del Baix Llobregat que treballaven una tècnica de “blonda” que nomes la feien ells, i era coneguda com “la blonda o punta negra”. Aquesta tècnica tan especial, consistia en fer servir fil de seda negra, molt prim i brillant; de manera que el resultat era espectacular. Aquelles puntaires del Baix Llobregat elaboraven així unes peces úniques i molt admirades per tothom. Sovint, la propietària que feia un encàrrec, comprava el patró i el fil de seda perquè la puntaire li treballés la punta. Avui, però, és molt difícil trobar patrons i blondes de punta negra.
Però de segur que aquest grup, les Puntaires de la Vall de Cans, aconseguiran trobar-ne, perquè s’han proposat que Viladecans recuperi, treballi, i investigui aquesta tècnica de “blonda o punta negra”, confiant que també l’Ajuntament hi contribuirà. I així, amb l’esforç de tots es recuperarà una artesania de l’art del boixet, que fou pròpia i genuïna d’aquesta població.
També per aquest any 2010, aquestes puntaires tan emprenedores s’han proposat estudiar com i de quina manera, la “sostenibilitat” podia incorporar-se a l’art de la punta al coi-xí. I val a dir que d’alguna manera varen demostrar que aquest era un repte assolible, en presentar a la IX Mostra d’Entitats celebrada aquest any amb motiu de la Fira de Sant Isidre, un gran mural de 3m per 3m, que reproduïa natura viva i vida de mar, tot ell elaborat amb material reciclat i dedicat a la vila de Viladecans. Va ser amb l’esforç constant de totes aquestes treballadores de la punta al coixí, que desprès de més de vuit mesos de feina, presentaven finalment un treball, aquest preciós mural, que obria nous horitzons a aquesta artesania. Es poden sentir, doncs, ben orgulloses les Puntaires de la Vall de Cans, les quals ja preparen la celebració del Mil·lenari que tindrà lloc a la seva ciutat de Viladecans i que a no dubtar serà tot un èxit.
Cal fer arribar la nostra felicitació a aquestes puntaires per la seva important activitat, a la vegada que el nostre compromís de cercar i lliurar-los els patrons i puntes de “blonda negra” que puguem trobar i que tan ufanosament elles desitgen.
Carme Reguant