Quan la meva amiga Bárbara em va demanar d’escriure un petit article sobre l’Antonio Calzada no m’hi vaig poder negar.
L’Antonio, amic i llibreter a la llibreria Els Nou Rals durant més de 20 anys, ens va deixar el passat mes de setembre. Feia molt que estava malalt, de fet sempre havia estat delicat de salut, però com va dir un gran amic seu, se lo llevó un virus cabrón quan encara no tocava.
Tot i ser una persona molt discreta l’Antonio ha estat una figura important per al nostre poble a més de ser un gran lluitador. Va lluitar a primera fila pels drets dels treballadors; va col·laborar per aconseguir un poble més digne i culte i sobretot, va lluitar contra una malaltia silenciosa i persistent.
De jove havia treballat a la fàbrica de la Roca. Com a persona inquieta i desitjosa dels drets individuals i dels treballadors va formar part del cercle actiu durant la vaga del 1976. Va continuar defensant activament aquests mateixos drets en grups al marge de partits i sindicats fins a mitjans dels 80, quan la societat s’havia tranquil·litzat i potser conformat i la seva salut va empitjorar.
Va ser llavors quan l’Antonio comença a treballar a la llibreria Els Nou Rals. Aquí va fer, juntament amb el Jordi Vicente, una tasca molt important: difondre cultura a Viladecans. Des de darrera del taulell va recomanar llibres a petits i grans; va encoratjar a llegir a gent que ni s’ho plantejava. Perquè l’Antonio sabia recomanar (que no vendre) llibres. No recomanava el que ell considerava un bon llibre sinó el que creia que li podia agradar al lector. Tenia la capacitat de veure l’individu i les seves necessitats, no el client.
La seva actitud davant la vida reflectia la seva gran cultura, tenia una gran capacitat d’aprenentatge i deducció; sabia escoltar i aprendre del que escoltava; gran lector que es dotà d’un vocabulari riquíssim. Tots els que hem compartit amb l’Antonio Calzada una tarda en som més rics i ens podem considerar uns afortunats. També avui, una mica orfes.
El passat 25 de gener un grup d’amics i familiars vam fer-li un homenatge com a ell li hagués agradat, amb tambors d’Híjar, bona lectura, música de cinema, migas fetes per la seva mare i vi. Va ser fantàstic.
Antonio, només hi faltaves tu.....
Mònica Morales Cerezuela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada