Se’n pot dir dies feiners, o dies laborables, o potser d’altres maneres. Però de fet, tots nosaltres acostumem a anomenar els dies que no són festius amb una expressió que mereix ser meditada: en diem “els dies de cada dia”. Si us atureu a pensar-ho, és un nom fantàstic, que denota una filosofia de la vida molt interessant.
El tòpic diu que els catalans som gent molt treballadora. I no diré jo que no ho siguem. Però quan parlem dels dies en què cal anar a treballar, no els designem amb un derivat de treball o dels seus sinònims (“feina”, “labor”...), sinó amb una expressió que evoca una cosa més pacífica i tranquil·la: són els dies quotidians, normals, del temps que es va repetint sense característiques especials. No em negareu que aquesta és una bona manera de mirar-se la realitat...
En fi, que si quan llegiu aquest articlet no és un dia de festa, us desitjo que, en tot el que feu, tingueu un molt bon dia de cada dia.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada