dijous, 15 d’octubre del 2015

A preu fet

 


Les paraules i les expressions de qualsevol llengua evolucionen, i van agafant nous significats amb el pas d el temps, uns nous significats que no són els mateixos que originalment tenien. Per això, una paraula, encara que en el seu origen (o sigui, en la seva etimologia) volgués dir una cosa, amb el temps pot agafar un altre significat diferent: per exemple, “patrimoni” originalment vol dir allò que és competència del pare, però això no justificaria que ara hi hagués qui defensés que l’únic que pot decidir sobre l’economia familiar fos l’home... O “matrimoni”, que vol dir allò que és competència de la mare, que, per tant, etimològicament, seria l’única responsable de fer funcionar la casa i la família...

En fi. Tot això és per convidar-vos a parar atenció en una expressió que ha agafat amb el temps un nou significat. És l’expressió “a preu fet”. Originalment vol dir que un fa una feina no cobrant-la segons el temps que hi dediqui, sinó cobrant un preu fix en acabar la feina, sigui quin sigui el temps que hi hagi hagut de dedicar. Però de fet, ara, “anar a preu fet” vol dir, més aviat, “anar molt de pressa”, “fer una cosa a gran velocitat”. Per què aquest canvi? Doncs perquè quan un treballa a preu fet, se suposa que fa la feina a la més gran velocitat possible, perquè com menys temps hi dediqui més rendible li resultarà. I per això, “a preu fet”, a més del seu sentit original de fer un treball a un preu fixat prèviament, té ara aquest nou sentit i vol dir fer una cosa molt de pressa. És l’evolució de la llengua.

Josep Lligadas