En el número passat del Punt de Trobada onze viladecanencs i viladecanenques ens contestaven a la pregunta sobre com veien i preveien les eleccions del 27 de setembre. Ara, passades les eleccions, hem demanat a les mateixes onze persones que valoressin els resultats i ens diguessin com veien el futur. Hem rebut set respostes, que aquí us oferim, en el mateix ordre que les hem rebudes.
1. María Salmerón
La nit del 27 vaig tenir la sensació d’assistir al decés definitiu d’una moribunda manera d’entendre la política, que, fins on m’arriba el coneixement, tenia entès que era l’art d’acostar postures i d’arribar a acords. Davant el meu desconcert, un conjunt de representacions de força (no violenta, però si “testosterònica”, si em permeteu la frivolitat) intentaven ocultar la molt evident situació de debilitat. I, el més trist, semblava fàcil pensar que el 40 i molt per cent passava bastant del que pensava el 50 i poc per cent, i a l’inrevés...
Els resultats del 27S avalen la creença que no hi ha solucions definitives ni màgiques, que els SÍ/NO sempre són un atzucac. Estic segura que, tot i que la paraula hagi estat prostituïda fins la sacietat, no hi ha més camí que el diàleg. I vull pensar que, més enllà de l’egoisme del nostre particular moisès (del qual, tot sigui dit, ja no n’espero res) i la seva necessitat de garantir-se un lloc d’immunitat, hi ha altra gent que sap que els membres de les 12 tribus tenen gana, van al metge i necessiten escoles.... I que tots i cadascun d’ells són necessaris. Sense distinció.
2. Joan Pidelaserra
Les eleccions al parlament de Catalunya del 27 de setembre passat, si alguna cosa han evidenciat és que el problema territorial a Espanya no ha fet res més que enrocar-se. Segur que, en el futur, els historiadors que vulguin explicar com i de quina manera Catalunya ha esdevingut subjecte polític amb capacitat d’expressar lliurement la seva sobirania nacional, hauran de tenir molt present aquesta data.
Els resultats no són rotunds ni gaire clarificadors, però segur que marquen el camí de no retorn al “cafè per a tots”.
L’immobilisme de l’Estat i la miopia dels partits anomenats nacionals, han aconseguit que el 50% dels votants s’expressi contra un sistema autonomista amb voluntat d’uniformar competències. Tot i les declaracions d’amor i dels consells de germà gran amb què han volgut disfressar les voluntats reals dels poders fàctics de l’Estat.
Caldrà esperar a les eleccions generals de desembre, mentre a Catalunya es van organitzant les eines de governabilitat, independentment del pacte a què es pugui arribar a partir del gener de 2016. En tot cas a la primavera propera tornarem a les urnes... perquè encara no hem acabat de decidir quin tipus de societat volem.
A l’Estat espanyol se li acaba el temps per fer una oferta seriosa i atractiva per encarar el problema. S’encaparren a aixoplugar-se darrere de l’estructura legal. Continuen amb les tesis marxistes (branca Groucho): De victòria en victòria fins a la derrota final.
3. Albert Buigues
Un cop finalitzades les eleccions autonòmiques que han estat interpretades per tots clarament en clau plebiscitària i de ruptura arreu del territori català, cal fer una petita anàlisi de com han estat els resultats a Viladecans. Felicitem a Ciutadans (C’s) pel seu resultat, un resultat que, al meu parer, és clarament conjuntural, pel caràcter d’aquestes eleccions que ha possibilitat que recullin molts votants unionistes del PSC i del PP.
Per la meva part, com a apoderat de la CUP, només em queda felicitar-nos a tots aquells que hem participat en aquesta campanya pels nostres grans resultats. En una ciutat on no hi ha un nucli de la CUP actiu, hem aconseguit més del triple dels vots que vam treure a les darreres eleccions del 2012. 1.700 vots i escaig que són vots clarament de defensa d’una ruptura amb el marc legal espanyol i amb les polítiques de la troika de Brussel·les i el sistema de l’euro.
Personalment, penso treballar tot el que faci falta per poder disposar d’un nucli potent de la CUP a Viladecans per poder portar un discurs de ruptura a Viladecans i treballar per impulsar també des d’aquest poble el procés d’alliberament nacional que vivim.
4. Bàrbara Lligadas
Malgrat les pors infligides, la manca de pluralitat a la majoria de mitjans i la vulneració del dret de vot de la gent que resideix a l’exterior, el dia 27 de setembre a la nit es va obtenir un mandat clar. Així ho ha reconegut la premsa internacional de forma unànime.
Les eleccions del 27S han demostrat que la determinació del país és ferma. Junts pel Sí ha guanyat a 910 municipis i a totes les comarques del país. El 77,4% de participació significa el rècord històric en unes eleccions al Parlament. Ara ja sabem que havent votat tothom a Catalunya, la correlació de Sí i No és clara: 1.957.348 de vots a favor enfront 1.605.563 de vots en contra, considerant els 366.494 vots de CSQP com a indecisos, ja que ells han demanat explícitament que no se’ls compti en cap dels dos grups.
Amb tota la legitimitat per iniciar un procés constituent, doncs, es posen a treballar per a la construcció i la Constitució de la República Catalana comptant amb tothom. D’una forma plural i consensuada, ja que així ho ha volgut la ciutadania donant un important paper a les CUP, i sense oblidar totes aquelles forces d’esquerres favorables al dret a decidir.
5. Martín Barra
Las pasadas elecciones autonómicas del 27S mostraron a la auténtica sociedad civil de Cataluña acudiendo mayoritariamente a las urnas y demostrando que los que decían hablar en nombre de todo el pueblo catalán estaban muy equivocados. La participación tuvo un incremento muy importante, especialmente en Viladecans, y la jornada trascurrió con una total ausencia de incidentes como corresponde a una sociedad democrática madura. Los resultados no fueron los esperados por los que planteaban que estas elecciones eran un plebiscito, ya que no alcanzaron una mayoría de votos y, aunque sumen más parlamentarios, más pronto que tarde veremos aflorar sus grandes discrepancias políticas que hasta ahora estaban camufladas tras su fantasía independentista.
Los resultados en Viladecans han marcado un hito histórico ya que, por primera vez, ha ganado las elecciones un partido diferente del que nos gobierna. Ciudadanos-C’s hemos sido la fuerza política más votada con 10.534 sufragios que representan el 28,2% de los votos emitidos. Viladecans ha contribuido de forma muy destacada a que Ciudadanos sea la segunda fuerza parlamentaria catalana encabezara por una Inés Arrimadas que representa la mejor esperanza de construir una nueva Cataluña, entre todos y para todos. Muchas gracias, Viladecans. No os defraudaremos.
6. Verònica Arasil
Per moltes voltes que hi dono, em resulta impossible veure què hem guanyat amb la celebració d’aquestes eleccions. Parteixo de dos punts de vista: de l’honestedat i de la governabilitat. En cap d’aquestes dues visions les eleccions han estat exemplars.
No han estat honestes, perquè hi ha hagut forces que han volgut anul·lar moltes de les preocupacions que tenim com a societat: educació, serveis socials, habitatge, deute públic, model sanitari... Ni la coalició guanyadora ni la segona força n’han volgut parlar. On és l’honestedat en aquesta manera de fer política? Com poden pretendre governar sense haver explicat quin model de societat volen?
En segon lloc, partíem d’un govern bloquejat i el resultat ha estat un govern encara més bloquejat. Sense saber qui el formarà, quin suport podrà tenir, quines polítiques aplicarà... De moment, diverses famílies de Viladecans ja pateixen aquest bloqueig: la Generalitat incompleix el pagament de les beques menjador per a aquest curs.
Abans del 27S em temia que les eleccions no servirien per qüestionar la gestió del darrer govern i que no podríem parlar de la transformació del model de societat. Un cop passades, m’entristeix veure com s’obliden els problemes reals de la gent, i no canviar res.
7. José Luis Atienza
Només una constatació sobre els resultats a Catalunya: tenim un projecte de futur com a país dividit en dues meitats.
Els resultats a Viladecans donen una victòria clara de Ciutadans per més de sis punts i més de dos mil vots de diferència sobre el PSC, que ha aguantat bé. El de Ciutadans és un vot transversal però també un vot de rebuig a l’establishment català del sí, del no i del no se sap no contesta. Junts pel Sí ha guanyat un vot, mentre que la CUP triplica i creix 1.200 vots.
A Catalunya Sí que es Pot ens ha anat pitjor del que esperàvem. La nostra indefinició de defensar un referèndum sense dir si era per votar sí o per votar no i el no voler parlar del tema quan la gent votava en gran part pel tema, ha pagat un peatge. Curiosament aquí a Viladecans hem tret el millor resultat des de l’any 81, quan encara érem PSUC, 5.580 vots, un 33% més que al 2012 ICV-EUiA i gairebé tres punts, el 14,93%. La millora ha vingut sobretot del factor Podemos i per la bona campanya que hem fet conjuntament. La gent que ens ha votat ha obert un gran camí. Gràcies per fer-nos confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada