Les nostres vacances d’aquest any han estat al Japó, i aquí us les explico. Després d’un viatge molt pesat, i després de descansar a l’hotel, comencem la visita a Osaka. La temperatura ens respecta i sembla ser que dóna un respir ja que dies anteriors feia molta calor. Visitem el mercat local Kuromon que vol dir “Portes negres “ pel color de la porta que separava la part comercial d`un antic temple que hi havia allà mateix, i que combina olors, textures, sabors, ple de viandes. Ens sorprèn la netedat de tot el mercat, i hi descobrim peixos que no havíem vist mai. El castell, i els gratacels, completen la visita, que s’acaba amb un dinar de cuina selecta japonesa on hem tastat el bo i millor de les seves especialitats.
D’Osaka a Kioto passem un dia a Nara on ens hem deixat acompanyar per daines i cérvols, dins l`anomenat “Parc dels cérvols“. Aquí hi ha el temple Kufukuji, preciós, protegit a l’antiguitat per monjos guerrers. Després arribem al temple Todaiji, que és considerat l’edifici de fusta més gran del món, on veiem el Gran Buda de bronze del segle VIII, de 15 metres d’alt. A la tarda més temples, com el de KinkaKufi i el de Kiyomizu o “Temple de l’aigua pura”, famós per les qualitats curatives. A la tarda el guia ens passeja pel barri de les geishes el bell cor de Kioto, que al districte de Gion preserva les cases de fusta estretes i baixetes de pur estil japonès. Ens acompanya un guia japonès, agradable, amable i ben preparat, organitzant el temps, calculant-ho tot, fent que en acabar el dia et sentis ple de tot allò que t’ha fet veure amb els seus ulls i versió japonesa, moltes vegades distorsionada en nosaltres per la llunyania; ell procura explicar les coses planeres i pràctiques, i a més tenim la sort que canta com els àngels. Ens parla de les dues religions majoritàries del Japó, el sintoisme i el budisme, i diu que els japonesos neixen sintoistes i moren budistes. Fa esment a la gran influència dels americans en tota la seva vida i costums familiars, de com es van perdent algunes tradicions ancestrals, com funciona l’escola, la sanitat, les feines... Arribem al bosc de bambú, espectacular, un lloc màgic amb un silenci trencat només pel gran xàfec que ens va caure.
Ens endinsem a la part muntanyosa del país, mentre a l`autocar ens documenta sobre l`escriptura, la història i la música, i ens fa fins i tot una pràctica de papiroflèxia, manualitat molt practicada al país. Ens va sorprendre el dinar i sopar típicament japonesos; la cirereta del dia ha estat el quimono que tots ens hem posat per baixar a sopar. Fèiem un goig! A les habitacions no hi ha llits, sinó que hi tenim futoms. Avui intentarem dormir com ells. Una passada.
El tifó ja ens ha agafat. Comencem el dia amb força pluja. Malgrat tot, el tren bala no espera. És un tren espaiós, puntual, net... però pel que fa a la velocitat d’una bala que és el que tots esperàvem, res. Ja a Tòquio visitem el santuari sintoista de Meiji, un oasi de pau dins la ciutat plena de gratacels on els edificis no poden construir-se junts pels terratrèmols. Del tarannà d’aquest país em sorprèn el servilisme exagerat, la paciència i la seva amabilitat.
Penso que entren en constants contradiccions com ara que els grans avenços tecnològics no lliguen amb algunes de les creences ancestrals que tenen, la seva purificació ben curiosa, els milions de déus, tants com en necessiten, vendre cotxes dins d’un santuari... Si més no, és una fe ben curiosa. Al bell mig de Tòquio trobem el palau imperial, residència de la família de l’emperador, voltat de muralles i fossars. El districte de Ginza és espectacular per fer compres, El luxe és palpa a l’ambient. Ens arribem a l`estació de metro on el gosset Hikohito va morir esperant el seu amo que no va tornar; l`estàtua és bonica i ve de gust fer la cua pertinent per fer la foto. La pel·lícula hi ajuda molt.
L’últim dia ens arribem amb autocar fins a Kamakura, a 65 km. de Tòquio. Va ser capital del Japó fins el 1333, Els edificis històrics són d’obligada visita: 65 temples i 19 santuaris la fan ben important. A la tarda anem a la Torre de Tòquio. rèplica de la Torre Eiffel, des d’on podem gaudir d’unes vistes espectaculars.
Maletes, bosses, regals, aeroport, aquesta vegada semblava que no volien que marxéssim: l’autobús que ens portava de la terminal a l’avió ens va tenir donant voltes endavant i endarrere per les pistes més de mitja hora, crec que algun dels seus déus els deia que ens quedéssim. Tot i així varem tornar.
Montse Pastor i Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada