Els abusos de les desaparegudes caixes d’estalvi i dels bancs s’han posat ben de manifest arran de l’esclat de la crisi econòmica. Ha quedat clara quina és la política: privatitzen els seus guanys i socialitzen les pèrdues, que hem pagat entre tots i que estan costant molt i molt cares especialment als col·lectius més vulnerables. Mentrestant, els responsables d’una pèssima gestió, per no parlar clarament de robatori, s’emparen en la complexitat judicial.
Però també les grans companyies de serveis (aigua, gas, llum, telefonia, software...) abusen de la seva situació privilegiada: en els preus, en la qualitat del servei que presten, en la publicitat enganyosa, en la relació amb els clients. Cada vegada és més difícil comprendre la lletra petita dels seus contractes, cada vegada és més difícil accedir-hi directament, cada vegada els usuaris troben més obstacles en les reclamacions. Probablement utilitzen les nostres dades personals amb finalitats lucratives, i aviat serà impossible parlar amb alguna persona de la companyia: anem cap a un sistema on serem atesos (?) per màquines. El cas dels bancs parla per si sol: les comissions s’incrementen alegrement, l’horari de caixa es redueix, les pressions per continuar les polítiques d’endeutament continuen, i el sistema no lucratiu de les antigues caixes ha desaparegut. En aquest sentit, la crisi no ha canviat els valors a favor dels usuaris. Ben al contrari.
És un sistema que sembla fora de l’abast (i de la voluntat) de les administracions públiques, que està clarament globalitzat i on els drets dels usuaris semblen desaparèixer. Allò que haurien de ser serveis públics té com a objectiu el guany dels seus accionistes i el control de recursos bàsics, com l’aigua i l’energia, que són limitats i en algunes zones propers al col·lapse. Cal ser conscients que si no es controlen a temps aquestes corporacions, haurem perdut per complet el nostre dret a decidir sobre el model de societat i d’energia que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada