12 de novembre de 2016, el Grup Tres Torres organitzava a Viladecans la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà presentada sota el títol genèric de Capelles, ermites, esglésies. Tres termes amb un significat molt proper i, tanmateix, ponències i comunicacions amb enfocaments molt diversos perquè aquests mots defineixen espais, construccions, formes artístiques, usos, creences, comunitats tots ells canviants al llarg del temps. Llocs amb capes d’història superposades, sagrats, protegits i protectors en unes èpoques, oblidats, menystinguts i inhòspits en unes altres.
Històries que sols es recuperen després de molts anys de feines d’excavació, restauració i rehabilitació com el cas de l’ermita de la Mare de Déu de Sales i del seu entorn, que parlen d’un lloc ben especial on les activitats cultuals es remunten ja a l’època precristiana, un lloc que va aixoplugar una petita comunitat de deodates, un lloc de referència per Viladecans, causa de litigi en ocasions, amb anècdotes com la vaga de misses amb què els vilatans van castigar el rector per la venda del retaule barroc de l’ermita i, alhora, un lloc que es voldria patrimoni de tothom i obert a acollir diferents sensibilitats. De les seves riqueses i de les possibilitats d’un ús divers i respectuós, van ser-ne testimonis ponents i assistents a la Trobada durant la visita que s’hi va fer.
Espais que es transformen i que, fins i tot, desapareixen completament per integració en d’altres construccions o per deixadesa, com és el cas de l’església vella de Sant Cristófol de Begues; espais dels quals es fa difícil seguir-ne el rastre, fins a perdre’l, perquè es produeixen canvis en les devocions i en les nomenclatures, com les capelles dedicades a Santa Maria Magdalena a Gavà; espais que ens remeten a la divisió territorial i als vassallatges i lleialtats del món feudal, amb l’exemple de l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi.
Narratives que no sols s’escriuen en la vella pedra, o es manifesten en objectes simbòlics, des dels trobats en excavacions arqueològiques al massís del Garraf, passant pels elements tèxtils –escuts, banderes, penons- pertanyents a l’església de Sant Climent, o en habitacles excavats a l’argila, com els incerts eremitoris localitzats a Sant Boi, sinó que n’utilitzen suports i materials ben actuals com el formigó combinat amb lloses de vidres de colors. Moderns vitralls de l’artista Llucià Navarro i Rodon (1924-2007) de qui podem trobar moltes obres al territori de l’antiga baronia de l’Eramprunyà i, de qui vam descobrir-ne dos excel·lents exemples a Viladecans: un, a l’església de Santa Maria de Sales i, l’altre, al col·legi Modolell.
Pervivència en uns casos, decadència en d’altres, convivència d’antigues construccions amb noves edificacions que acullen les formes cultuals de la tradició cristiana i que són integrades i acceptades sense recança per la població –creient o no– mentre que la controvèrsia, quan no la ferma oposició, al voltant de l’aparició de centres de culte musulmà són gairebé sempre presents.
Voluntat de conservació, d’una banda, menysteniment i desconeixement de la riquesa patrimonial, d’una altra. Encerts i desencerts en els tractaments dels béns patrimonials –curosa restauració de pintures a l’ermita de Sales, injecció de materials invasors que malmeten tombes antropomòrfiques a Sant Cristòfol–, lamentable destrucció de la capella de l’Assumpció de Gavà, conjunt artístic d’avanguarda en què van col·laborar l’arquitecte Joan Barangé (1931-2006), l’escultor Josep M. Subirats (1927-2014) i el pintor Josep M. Mejan (1942).
Difusió del patrimoni, intercanvi de coneixement i descobertes, posta en comú d’investigacions, reconeixement de la feina ben feta, crítica i denúncia de les males praxis. La IX Trobada es clou i el Grup Tres Torres passa el testimoni al Grehic de Castelldefels per organitzar la propera edició.
1. Capella: Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial.
Ermita: Capella situada ordinàriament en despoblat.
Església: Edifici consagrat al culte catòlic, a un culte cristià.
Institut d’Estudis Catalans (2016)DIEC2. Diccionari de la llengua catalana (2a. ed.). Consultat a http://dlc.iec.cat/results.asp
2. A càrrec dels Centres d’Estudis i Estudiosos de les poblacions que constituïen l’antiga baronia d’Eramprunyà: Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans, junt amb Sant Boi que malgrat no formar-ne part ha fet contribucions des que s’iniciaren les Trobades el 2007.
M. Victòria Herrero Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada