L’individualisme és un dels fantasmes que recorren el nostre món. Amb tot, encara hi ha persones que treballen en col·lectiu per millorar les societats actuals. Un dels marcadors de la maduresa d’una comunitat és el grau d’associacionisme de la seva ciutadania. Aquests grups organitzats responen a necessitats individuals, també col·lectives i sovint a respostes solidàries i generen cohesió social.
Associacions i entitats responen a l’interès de la ciutadania en els diversos àmbits de relació i de veïnatge: culturals, esportives, lleure, veïnals, etc. A Viladecans, centenars de persones utilitzen el seu temps lliure, sense cap remuneració, per treballar pel benestar dels seus veïns i veïnes. Moltes vegades són persones sense preparació suficient per portar la paperassa que això comporta, però amb una voluntat incansable per fer activitats que els permet vertebrar una gran xarxa social dins de la ciutat.
Però no tothom veu l‘associacionisme com una activitat sense lucre ni tan sols entén que ningú pugui donar el temps a canvi de no res. No entenen el caràcter solidari de l’activisme social. Les mostres d’entitats demostren a vegades que, tot i que, al darrere, hi ha un gran esforç d’organització i dedicació, una part de veïnatge no s’associa i no mostra interès pel que fan les associacions del seu voltant. Veus com passen alguns dels ciutadans per les parades de la Mostra amb l’únic interès del «aquí, què regaleu?»
Els poders públics han de tenir un paper clau en la visibilització i posada en valor de les activitats que generen les associacions. No n’hi ha prou a fer mostres d’entitats sinó que fa falta estudiar la manera com apropar les entitats a la ciutadania i valorar el paper de la gent que hi treballa. S’ha de enfortir el teixit social que ha de fer una societat millor i més forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada