Sí, finalment també al poblet-villa (‘del oso y el madroño’) de Madrid canvien de nom 52 carrers. Alguns canvis et sorprenen: el ‘paseo Muñoz Grandes’ serà en endavant el ‘paseo de Marcelino Camacho’. I la ‘plaza de Arriba España’ es dirà ‘plaza de la Charca Verde’. O el carrer de casa, fins ara del ‘Doctor Vallejo-Nágera’, se salvarà de l’equívoc: un ‘doctor’ Vallejo-Nájera experimentava amb presos polítics en el primer franquisme, però un ‘José Antonio Vallejo-Nájera’ va fer molt per ‘endreçar’ la Sanitat madrilenya. La dita ‘Calle de los Hermanos García Noblejas’ es dirà, des d’ara: ‘Avenida de la Institución Libre de Enseñanza’. I la ‘calle Angel del Alcázar’ es dirà ‘Calle de Guillermo Rovirosa’. Trobarem incorporats al nomenclàtor de Madrid noms de literats: Max Aub, Angela Figuera Aymerich, Blas de Otero, Manuel Chaves Novales, Ramón Gaya, Moreno Villa o Corpus Barga, a tall d’exemple.
Personalment, em fa feliç que la ‘calle del Capitán Haya’ sigui des d’ara el carrer del ‘poeta Joan Maragall’, de qui, a l’Ateneo de Madrid, comentàvem, l’any del centenari de la seva mort, el 2011, per exemple la seva correspondència amb Miguel de Unamuno. Precisament la tarda d’avui, 8 de juny, al curs de ‘Lectures de Literatura Catalana’, al Cercle Català de Madrid, també per a castellanoparlants, parlaré de Joan Maragall: tant de la seva poesia com de la seva actitud cívica quan va tenir lloc la Setmana Tràgica, amb l’afusellament posterior –consentit i pactat per la Lliga amb el govern de Madrid– del pedagog Ferrer i Guàrdia. Ep! En un clima enverinat per personatges com ara Eugeni d’Ors, o ‘Xènius’ –la classe d’aquesta tarda serà a la bilbioteca que porta el seu nom, perquè la família, el 1952, va cedir al Cercle Català una part de la biblioteca personal de l’Ors– que denunciava els ‘nouvinguts’ (o ‘vinguts de fora, amb cognoms no catalans’) com a causants dels aldarulls i de la crema d’esglésies d’aquell 1909, amb una recomanació final que em costa de reproduir: “Cal que Barcelona assoleixi el dret a exigir a les gents que entren, i solen restar en ella, certes condicions fisiològiques, certes condicions ètiques, certes condicions d’instrucció, potser i tot certes condicions econòmiques i un mínim de salut física, moral i social”. No va ser casual que les autoritats, també les eclesiàstiques, es neguessin a assistir a l’enterrament de Joan Maragall... ara amb nom de carrer a Madrid.
Ignasi Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada