Patrimoni i Ciutat: El Pla de Llevant

Ermita de la Mare de Déu de Sales (entre 1890 i 1911). Fotografia de Juli Vintrò i Casallachs.
Arxiu Fotografic Centre Excursionista de Catalunya

Viladecans té la categoria de ciutat, però una part massa important dels edificis, llocs i infraestructures que expliquen la seva formació, evolució i senyals d’identitat, han desaparegut o estan amenaçats per un procés de degradació que cal aturar en benefici de l’activitat econòmica, cultural i social dels seus habitants.

La Torre del Baró, la desconfigurada Torre de Guaita a la Casa Modolell, la Torre Roja i l’Ermita de Sales, son edificis fonamentals i punt de partida per a explicar els orígens de la ciutat de Viladecans cap al segle XII. La construcció de dues grans infraestructures, la Carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell l’any 1874 i la Carretera de Sant Climent l’any 1912, són l’inici de la transformació del petit nucli rural de Viladecans que conjuntament amb la millora de comunicacions amb Barcelona, l’obtenció de terrenys públics al voltant de la Riera de Sant Climent (Rambla, Escoles, Pista Poliesportiva, Escorxador) i les primeres implantacions industrials (Roca, Llevat, les Panes…) dibuixaran les traces d’identitat de la futura ciutat.

Actualment, la Torre del Baró, la Torre Roja i la Torre de Guaita, construccions emblemàtiques de la ciutat, estan destinades a usos d’oficines, incompatibles amb els requeriments de conservació, manteniment i divulgació que els correspon per la seva categoria patrimonial així com l’entorn de l’Ermita de Sales amb un procés de degradació iniciat amb la ubicació del Tanatori. Aquesta Ermita és una construcció d’inspiració romànica i gòtica ubicada en un petit turó, damunt les restes d’una vil·la romana que confirma el valor i singularitat del lloc i conseqüentment la necessitat de delimitar un àmbit de protecció. A tot això cal afegir-hi la greu pèrdua dels terrenys del Poliesportiu, terrenys clau per a la reconstrucció del centre urbà de Viladecans. 

Detall del Plànol d’Ordenació Indicativa del Pla de Llevant àmbit Cementiri

L’entitat “Centre d’Estudis Urbans de Viladecans”, de resultes de l’anàlisi del Pla de Llevant aprovat definitivament en data del 4 de novembre de 2015 vol informar als habitants de Viladecans que, en un radi de 150 metres amb centre a l’Ermita de Sales / Cementiri, s’ha planificat la construcció d’un vial de tràfic intens de 20 metres d’amplada, dos blocs d’habitatges d’onze plantes, un bloc de set plantes, i una previsible superfície comercial de planta baixa, que, tot plegat, considerem que afecta greument la qualitat ambiental de l’entorn de l’Ermita i el Cementiri, raó que justificaria un replantejament d’alguns aspectes de l’ordenació de la Modificació del Pla de Llevant de l’any 2015, tenint en compte les següents consideracions: 

1.- Insistir i reiterar la necessitat de tramitar i aprovar el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Viladecans, instrument fonamental per a contextualitzar el patrimoni arquitectònic i establir els usos i obres admesos per als edificis i llocs catalogats, per tal de construir un relat col·lectiu de la nostra ciutat, sense distincions de classe o categoria social que faci possible una protecció efectiva del patrimoni, allunyada d’interpretacions conjunturals. 

2.- Tenir en compte les següents observacions, en la protecció de l’entorn de l’Ermita de Sales / Cementiri: 

Delimitació d’una àrea de protecció de com a mínim 150 metres de radi amb centre a l’Ermita de Sales destinada a parc urbà, soterrant la rasant de la nova via de ronda per sota del camí del cementiri tal com havia previst el Pla aprovat l’any 2004.

Racionalitzar la xarxa viària de forma que minimitzi l’afectació paisatgística de l’àmbit de Llevant, alleugeri l’intens trafic del Barri de la Torre Roja i es projectin vies verdes de connexió dels barris Eixample/Montserratina, Casc Antic i Barri de Sales amb els recorreguts tradicionals de la Muntanya de Sant Ramon i Ermita de Sales / Cementiri.

Establir de forma unívoca una ordenació de l’edificació residencial que no superi l’alçada de set plantes a una distància no inferior a 175 metres de radi des de l’Ermita.

Jordi Dolz