Encara que pugui semblar que el canvi climàtic a les primeres planes dels diaris i la irrupció de la consciència animalista hagi millorat l’actitud cap a la natura i el civisme ambiental, jo no ho asseguraria.
Un sector de la pagesia veu els espais naturals i la seva fauna com un enemic de l’agricultura que causen danys als sembrats, un enemic que només té una solució: la mort a tret d’escopeta. La veritat és que en general la fauna, els ocells, els senglars, els insectes, estan esvalotats mentre el rellotge de les estacions s’avança i s’endarrereix, i ells estan confinats a un espai cada vegada menor, en una reserva índia decreixent. Alguna de les espècies s’adapten i s’alimenten de les nostres deixalles, de les nostres collites, i es multipliquen com mai s’han multiplicat, aprofitant les escletxes i els esvorancs que els hem obert en l’ecosistema. Plantem productes de secà en una horta, oliveres, cereals, i atrauen els ocells. Hem canviat l’escenari, hem reduït fins gairebé l’extermini els recursos naturals i hi ha actors que desapareixen però altres canvien el guió, com els senglars, les gavines, els coloms, els tudons, i es converteixen en plagues sense que ningú sàpiga què fer. És que el medi natural retòricament està en el hit parade però a l’hora de la veritat és l’últim de la fila a les preocupacions polítiques pressupostàries. El primer són les persones, em deixava anar un director general de Medi Ambient de la Generalitat, com si les persones i el Medi Ambient tinguéssim interessos enfrontats.
De vegades sí. L’avanç de les espècies exòtiques està fabricat per la tremenda irresponsabilitat de les persones que per donar-se el gran gust compren un animal que ha nascut a milers de quilòmetres de distància per després abandonar-lo i la no menys tremenda irresponsabilitat de la legislació que permet la compravenda d’espècies exòtiques. Així tenim cors de cotorres, colònies de crancs americans, tortugues americanes que posen en alerta roja la tortuga d’aigua ibèrica, i un llarg etcètera.
Què podem fer si el poc medi natural que ens queda és massa petit per ser eficient? Des de Medi Ambient hem fet tot el que hem pogut: petites accions per donar una oportunitat al regne animal, oxigen artificial, com un prat de flors per a les papallones, que per a elles és un jardí infantil i un menjador infantil, com una bassa perquè hi pugui haver granotes, la qual vam haver d’envoltar amb pals perquè els gossos es bevien l’aigua, com caixes per als ratpenats que són com un pis pastera on s’alternen diverses bestioles a diverses hores del dia, com ruscs per a les abelles, la mel és un indicador de la qualitat del nostre medi ambient.
Mentrestant no pocs gossos, aquests esplèndids animals amb no tan esplèndids amos, es fiquen en els boscos fora dels camins, galopen per les nostres platges, sense entendre que els nostres boscos i les nostres platges són tan fràgils que els gossos trenquen equilibris ecològics molt subtils. L’any passat vam haver d’envoltar una part de la platja del Remolar, perquè una espècie en extinció, el corriol cama-negre, pogués pondre dues postes d’ous. Sense la palissada, aquests ous no sobreviurien.
Com arriba un animal des de Mas Ratés o Sant Ramon a un bosc prop de la platja? Com venç les autopistes si no és per la riera de Sant Climent, un calaix de ciment a cel obert? És una supèrbia no pensar en els animals, no tenir-los en compte en les infraestructures, en l’urbanisme. En oblidar-nos premiem els espavilats, els forts, com el senglar, i causem l’extinció dels més febles. Tenim un medi natural malalt, i com diuen en alguna tribu, la terra no la vam heretar dels nostres pares, la prenem prestada dels nostres fills.
Quins pares estem fets.
José Luis Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada